Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Gredig, LorenzGreifenstein, von lemma sequent

Greifenstein
Domini, cumin e dretgira auta en la Val d'Alvra, numnads suenter il chastč da G. en vischinanza da Filisur. 1233 Grifenstein. Il chastč da G., erigģ en il 12. tsch., furmava il center dal domini cun il medem num e cumpigliava las vischnancas da Filisur, Bravuogn, Latsch e Stugl. Il 1394 č il chastč passą dals signurs de Wildenberg, Werdenberg e Matsch a l'uvestg da Cuira ch'ha fatg da quel il center administrativ da la regiun. Il 1537 han las vischnancas da la dretgira da G. (numnada era dretgira da Belfort) cumprą ora ils dretgs signurils episcopals. Singuls libers da la LCD, suttamess a G., avdavan en l'uschen. Quarta exteriura (Lantsch, Surava e Brinzauls) che furmava ina part da la dretgira da Belfort. Savens haja dą conflicts pervia dals dretgs e duairs da quests vischins exteriurs. A la dretgira auta da G. appartegneva, ultra da G., era il cumin da Vaz cun ils vischinadis da Vaz, Stierva e Mut. Il 1851 furmava G. ens. cun Tain il cirq. da Bravuogn. Vaz č vegnģ integrą en il cirq. d'Alvaschagn (omadus district d'Alvra).


Litteratura:
Schmid, Graubünden, 166 s.; Clavadetscher/Meyer, Burgenbuch, 63-65; Simmen, Wappen, 290 s.

Jürg Simonett

lemma precedents Gredig, LorenzGreifenstein, von lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :