e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Enderlin, Thüring (von Montzwick) Engel, Regula  Energia Il term energia designescha la capacitad d'in sistem da prestar differentas lavurs. L'economia d'energia lavura cun purtaders d'energia primars e secundars. A l'emprim tip appartegnan ils purtaders d'energia fossils (charvun, ieli mineral e gas natiral), ils materials dad arder nuclears (uran) sco era ils purtaders d'energia renovabla (laina, forza idraulica, gas biologic, energia solara, vent, chalira da la terra e da l'ambient) che garanteschan in'utilisaziun persistenta cun emissiuns reducidas. Da quests purtaders d'energia primars pon ins gudagnar purtaders d'energia secundars (p.ex. cocs, benzin, ieli da stgaudar, forza electrica, laina dad arder, gas d'illuminaziun, chalur a distanza) che vegnivan u vegnan transfurmads en energia da diever (chalur, glisch, forza e.a.).   La societad agrara dal Grischun sa basava sin ina economia d'energia limitada sin in pitschen spazi e fundada sin l'explotaziun da laina (economia da laina, charvunaria) e d'autras materias biologicas (p.ex. plantas per il consum tras ils umans ed animals), pia sin ina basa energetica da princip renovabla. En in rom pli pitschen vegniva utilisada supplementarmain la forza idraulica, p.ex. per mulins e resgias. Quella energia vegniva explotada suenter il 1900 cun agid dad ovras a pressiun bassa ed auta, da flums e d'emprims implants electrics pli gronds (Ovras idraulicas). Durant la Segunda Guerra mundiala han las Ovras da Domat producì tras la zutgerisaziun da cellulosa agiuntivs per carburants, l'uschen. aua da Domat. La societad da consum naschida suenter il 1960 cuvriva ses basegn d'energia o.t. cun ieli mineral (p.ex. per stgaudaments) e cun forza idraulica (turbinas). En il Grischun n'existan naginas ovras electricas atomaras. Dapi la crisa da l'ieli mineral e per reducir la polluziun da l'ambient vegnan avertas, cumbain a moda limitada, era funtaunas d'energia alternativas. In tema impurtant è daventà ultra da quai o.t. era il spargn d'energia; la pli gronda accoglientscha han chattà en quest sectur l'isolaziun da la chalur en la construcziun d'edifizis sco era la recuperaziun da chalur e l'uschen. management d'energia en il cas d'edifizis pli gronds e d'implants industrials. Sco purtadra d'energia alternativa è turnada finalmain era la laina (carburant) en la conscienza publica. Proceduras tecnicamain raffinadas, sco p.ex. la combustiun cun zinslas u il stgaudar cun pellets da lain, permettan ina meglra explotaziun dal potenzial avant maun. Las iniziativas per spargnar energia e l'augment modest da la part dals uschen. purtaders d'energia renovabla al consum brut n'han, fin oz, betg gì in effect essenzial sin il consum d'energia final. Litteratura: Die Schweizer Energiewirtschaft 1930-1980, 1981; Energiestatistik der Schweiz 1910-1985, 1987; Das 1950er Syndrom, edì da C. Pfister, 1996²; HLS 4, 200-03; Unter Strom, 2 ts, 2006 (cun in DVD "Das Ende der dunklen Nächte"). Adolf Collenberg  Enderlin, Thüring (von Montzwick) Engel, Regula  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: