Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Lia SuraLibers lemma sequent

Liberals
Il moviment lib. ha cumenzà a prender furma en il Grischun enturn il 1840. El sa considerava sco purtader dal progress statal ed economic. Sia aderenza provegniva o.t. da la populaziun ref., ella cumpigliava dentant era ils  Liberals catolics enturn ils Latours ch'han dominà la politica en Surselva fin viaden ils onns 1870. Ina partida liberala chant. n'era dentant betg anc sa furmada fin alura. La fracziun (informala) dal Cussegl grond e sia cumissiun (trais comm.) han determinà la politica lib. suenter il 1872. Ina gronda influenza aveva l'Uniun liberala da Cuira, fundada dals notabels il mars 1873. L'Uniun populara chant., fundada il 1874/75, cumpigliava mo ina part dals uschen. Revis dal 1872-74 (per la revisiun da la Const. fed.). Il champ liberal chant. è restà senza structuras da partida fin il 1891 ed era fitg eterogen. Ils Liberals rad. enturn Florian Gengel e la gronda part dals Liberals cat. sursilvans furmavan il coc dal moviment. L'ala dretga cumpigliava suenter il 1875 ils uschen. Vegl-liberals ed ils Liberals moderads fitg populars ed averts a l'Allianza federaldemocratica (Federaldemocrats). Il moviment dals Giuven-democrats furmava facticamain l'ala sanestra. El na participava betg a l'Uniun populara, ma politisava savens cun ils Grütlians ed ha sustegnì en ils onns 1880 la politica sociala da Caspar Decurtins. Sco "Democrats" han els pretendì l'extensiun dals dretgs dal pievel (revisiun da la Const. chant. dal 1880), ed il 1881 èn els daventads la Partida dals Giuven-democrats, senza dentant era s'organisar sco partida.
Lur basa substanziala sco era quella dals Liberals moderads consistiva dad electurs alternants ch'han chaschunà als Liberals en il clima conservativ dals onns 1880 regularmain sconfittas en tschernas e votaziuns. Il 1881 han ils Liberals cat. pers lur mandat en il Cussegl naz. (cirquit electoral da la Surselva cun ses exponent Anton Steinhauser), ed il 1887 èn els vegnids sacrifitgads definitivamain a las cunvegnas electoralas cun l'Allianza federaldemocratica. Luzius Raschein ha pretendì (senza success) l'integraziun dals Giuven-democrats sco ala sanestra da la Partida lib. (da fundar), essend ch'il center liberal temeva perditas memia grondas a l'ala dretga. La primavaira 1890 ha decidì la fracziun dal Cussegl grond la reorganisaziun da la partida. Gia ils 11 da dec. ha Friedrich Manatschal fundà l'Uniun radicaldemocratica da Cuira sco avantguardia da la renovaziun. Ils 11-1-1891 è vegnida fundada la Partida liberala (PL) sco partida populara cun in'organisaziun chantunala. Giuvens politichers lib.-rad. enturn Felix Calonder han surpiglià la direcziun. L'Uniun radicaldemocratica gieva dal punct da vista programmatic e persunal savens atgnas vias e furmava ina facziun entaifer la PL. Tuttina ha la PL passentà sut la direcziun da Calonder - elegì cuss. fed. il 1913 - ses meglier temp. Il 1891 ha ella reconquistà il sez en il Cussegl dals chantuns, e dal 1893-1911 ha ella mess trais da tschintg, fin il 1919 quatter da sis cuss. naz. e trais cuss. guvernativs. Quests mandats èn vegnids segirads tras cunvegnas cun l'Allianza federaldemocratica (cun la PConsD a partir dal 1903). Differenzas pertutgant  la politica sociala e la refusa da la PL da parter ses mandats en il Cussegl naz. cun ils Giuven-democrats (1917 e 1919) han provocà la separaziun da quels l'atun 1919 (Democrats).
En ils onns 1920 ha inizià in process da decumposiziun da la partida ch'ha culminà en ina catastrofa suenter il 1930. Il 1919 ha la PL pers in cuss. naz. a la PS, il 1920 in cuss. guv. als Democrats, als quals ella ha cedì il 1932 in ulteriur mandat (tenor ina cunvegna dal 1929). Il 1934 è sa refurmada la partida, sa numnond dapi alura Partida liberaldemocratica (PLD). Il 1935 ha ella pers ses sez en il Cussegl dals chantuns a la PPD (fin oz) e dispona mo pli dad in cuss. guv. dapi il 1943. La maioritad absoluta da 50 deputads en il Cussegl grond, tegnida anc il 1931, è sa diminuida a 13 il 1945. Cun quest dumber minimal è la PLD entrada en il suenterguerra. Ella è sa stabilisada dal 1947-71 a 15-17% da las vuschs en las elecziuns dal Cussegl naz., ha gudognà 8% fin il 1979 ed è sa pendulada finalmain a 18-20%. En ils onns 1947-53 ha ella redublà ses mandats en il Cussegl grond a 29, in dumber ch'ella ha mantegnì fin il 1987. Il 2010 ha ella conquistà 38 mandats (la pli gronda fracziun).


Litteratura:
Metz, Graubünden; HbBG 3, 259-308; IG, 225-43; H. Schmid, "Nichts mehr von dahinten - DAVORN!" Die Geschichte des Liberalismus und des Freisinns in Graubünden, 2007.

Adolf Collenberg

lemma precedents Lia SuraLibers lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :