Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents BreilBrev da federaziun lemma sequent

Brescha
Chapitala da la prov. da B., center da traffic al pe sid da las Alps. A partir dal 11. tsch. republica municipala libra. En il 14. tsch. è la citad da B. vegnida incorporada al domini milanais dals Visconti ed il 1426 integrada en il stadi municipal venezian. B. era il lieu il pli impurtant da la Lumbardia per l'explotaziun da fier e l'elavuraziun d'armas. En il 15. tsch. èn doc. emprimas relaziuns cun las Trais Lias: il 1411 ha Guglielmo de Tengatino da B. planisà in'allianza cun ils Grischuns. Il 1458 ha B. exportà per l'emprima giada fier sur la Val Camonica en la Vuclina ed en il Grischun; il 1486 è Anton Chasser da B. daventà cumproprietari da la miniera a Buffalora/Pass dal Fuorn; il 1497 han ils Grischuns e Glarunais fatg commerzi da muvel en la regiun da B. Il 1512 han las Trais Lias acquistà la Vuclina; qua tras èn Vaniescha ed il Grischun daventads vischins cunfinants. Ils pass da B. en Vuclina han obtegnì dapli impurtanza: il Pass d'Aprica (Edolo-Tiraun, 1209 m), la via da sal sur il Guspessa (Cortenedolo-Sernio, 1824 m) ed il Mortirolo (Monno-Mazzo, 1896 m). Quests passadis faschevan part da la ruta da transit nord-sid sur ils pass da l'Alvra e dal Bernina a Vaniescha. Il 1548 ha il retg da la Frantscha installà in servetsch postal da Cuira ad Aprica. En il 16. tsch. han scrittiras da la stamparia puschlavina Landolfi, destinadas per Vaniescha, purtà ideas refurmatoricas a B. A Capodiponte e Maderno en la Val Camonica ed a Gardone en la Val Trompia èn sa furmadas cuminanzas evangelicas. Persequitads da l'Inquisiziun dapi il 1550, èn ils ferrers d'armas emigrads da Gardone a Tiraun ed a Cuira, il reverenda Giovanni Antonio Cortesi è fugì da B. a Segl, ed ils commerziants da la fam. Martinengo da Barco/Vuclina èn sa retratgs a Clavenna ed a Genevra. En il 17. tsch. ha la prov. da B. contribuì cun sia missiun da chaputschins decisivamain a la refurma cat. en il Grischun (1621-93). Il 1764 ha Vaniescha abrogà ils privilegis dals Grischuns, e suenter l'expulsiun da quels il 1766 èn las relaziuns cun B. sa diminuidas per chalar quasi dal tuttafatg suenter il 1798.


Litteratura:
A. Albertini, Brixiana, 1973; Bundi, Beziehungen.

Martin Bundi

lemma precedents BreilBrev da federaziun lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :