Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents CalancaCalanda Bräu lemma sequent

Calanda
Massiv da muntogna che s'extenda da Vaz Sut a Tumein tr. la Val dal Rain Grischuna e la Val Tamina/SG. Il punct il pli aut dal C. è il Haldensteiner C. (2805 m). La spunda ost è ina cuntrada natirala e cultivada, fermamain segmentada. 1424 uf Galanden. Il num C. deriva dal lat. calare, rum. sbuvar. Las Tumas (collinas conicas) a Domat èn il resultat da bovas preistoricas dal C. Bovas pli grondas èn idas giù a Favugn (1841-44) ed a Lantsch Sut (temp recent). En il temp medieval han existì pliras culegnas permanentas sin la spunda ost dal C., tr. quellas Batänia (1400 m). Per ils onns 1588-1618 existan indizis d'ina miniera al C. (Kupfergrübli en la Val Laschein). Tr. il 1809 ed il 1861 ha il sindicat Goldene Sonne explotà aur al sidvest da Favugn. Il 1891 è vegnida erigida la chamona C. da la secziun Rezia dal CAS (2073 m), destruida tras ina lavina il 1914 e reconstruida il 1917. Il 1943 ha il militar provocà in grond incendi da guaud al C. Il 1969 han ins reintroducì cun success capricorns.


Litteratura:
K. Bächtiger, Das Gold am Calanda, en: TG, 1984, nr 5, 24-27; Calanda: Festschrift 125 Jahre Sektion Rätia SAC, 1863-1988, edì da P. Meinherz, 1988.

Martin Bundi

lemma precedents CalancaCalanda Bräu lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: