Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Planta, Albert Dietegen vonPlanta, Ambrosius von (Wildenberg) lemma sequent

Planta, Alfred von (Reichenau)
* 1-4-1857 en il chastè da Rehanau , † 2-3-1922 a Tavau, ref., da Samedan, Tumein e Cuira. Figl dad Adolf. ∞ Ida n. von Waldkirch, figlia dad Arnold, giurist. Instrucziun privata e matura a Cuira, studi da giurisprudenza a Friburg e.Br., Losanna, Heidelberg, Lipsia e Turitg, dr.iur. 1883. Secretari da legaziun a Vienna 1884-85, advocat a La Punt/Rehanau a partir dal 1885. Derschader cirq. 1885-95 e derschader distr. 1886-96. Comm. dal Cussegl grond per il cirquit da Trin 1889-1903 (pres. 1893 e 1897). Cuss. naz. liberal-dem. 1896-1914 (pres. 1914) e pres. da fracziun. Delegà a Roma 1915-18 ed a Berlin 1919-22. Sco federalist persvadì ha P. contribuì essenzialmain a la realisaziun da la VR, s'exprimind tr.a. cunter il contract per ina viafier dal Gottard (1913). Sco politicher influent da l'economia d'aua e d'energia è el s'engaschà per in'amplificaziun da la forza idraulica grischuna sin basa da l'economia privata ed è stà confundatur da las Ovras reticas a Tusaun. Posteriuramain han ins fatg P. conculpant per il naufragi da las OE Grischunas (1923). Sco il posteriur schef da stab gen. Theophil von Sprecher è stà era P. in dals pli impurtants Federaldemocrats grischuns; comm. da la partida surconfessiunala cons.-dem. a partir dal 1903. Comm. dal cussegl administrativ da las Viafiers svizras reunidas (1889-1901) e da la VR (1897-1915, pres. a partir dal 1905), pres. da las OE Brüsch SA (1905-15) e mandatari da bancas, segiranzas e branschas turisticas.


Litteratura:
Geneal. Planta, tav. 34/10; Gruner, Bundesversammlung 1, 603, 622 s.; Bedeutende Bündner 2, 276-79; Metz, Graubünden 2 e 3.

Jürg Simonett

lemma precedents Planta, Albert Dietegen vonPlanta, Ambrosius von (Wildenberg) lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :