Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Pultengia [Pontaningen, Pultingen], dePumicultura lemma sequent

Pultengia [Pontaningen, Pultingen], Pieder de
Menziunà per l'emprima giada ils 11-11-1398, † 17-12-1438. Figl da Claus, chavalier. Attestà en ils onns 1398-99 sco custodi da la claustra da Mustér, da la quala el è stà avat dal 1402-38. P. ha laschà renovar la baselgia da S. Maria, donnegiada tras l'incendi dal 1387, sco era la chaplutta da S. Gada. En la liturgia quotidiana cultivava el la spiritualitad benedictina. En il grond schisma è P. stà indecis; el ha prob. assistì al Concil da Constanza ed ha laschà confermar il 1418 ils privilegis da la claustra tras il papa Martin V. Il 1408 ha el obtegnì la renconuschientscha dals vegls dretgs claustrals da vart dal retg Ruprecht, il 1413 ed il 1433 era da vart dal retg Sigismund ch'ha prob. exprimì uschia sia appreziaziun per l'ospitalitad concedida ad el durant sias campagnas en l'Italia.
En las Guerras appenzellaisas dal 1403 ha P. prendì partida per Sviz. Il 1406 ha el negozià cun Blegn, ens. cun la vischnanca da Mustér, davart la renovaziun dal contract da traffic dal 1376. Il 1407 è el entrà cun Uri en in dretg territorial, senza pudair garantir duraivlamain la Val d'Ursera a la claustra. Dal 1412 fin il 1419 han entretschaments en la Faida da Razén turmentà l'avat e l'abazia. Cun l'avat P. sco emprim signader è la LG vegnida renovada ed amplifitgada il 1424 a Trun. En il spiert dal moviment com. per la pasch dal pajais ha el intermedià cun success suenter il 1424; percunter n'ha el betg pudì sa retrair dal tuttafatg dals cumbats politics per la pussanza. Il 1425 ha el sustegnì cun truppas da l'abazia e da la LG ina campagna da Confederads en la Val d'Ossola. Perquai han quels da la Svizra Interna obtegnì reducziuns da dazi fin a Milaun era per l'abazia. Cunquai che P. ha promovì, sco ses antecessur Johannes von Ilanz, il svilup com., proseguind ina politica d'allianzas, ha el appartegnì als avats da Mustér ils pli impurtants. Ad el ha Ludivic Hendry deditgà ses roman istoric «Pieder de P.» (1964).


Litteratura:
I. Müller, Die Entstehung des Grauen Bundes 1367-1424, en: ZSG, 1941, 137-99; Müller, Abtei Disentis, 53-56; HS I/1, 496 s.

Lothar Deplazes

lemma precedents Pultengia [Pontaningen, Pultingen], dePumicultura lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :