Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Marca, Giuseppe aMarchioli, Daniele lemma sequent

Marcau [Martgía, Martgaa, Marcaw]
Toponim en las vischnancas da Flem (M., Ault M.), Lags (M.), Glion (M.), Andeer (Martgía), Suogl (Martgaa) e Roveredo (Marcā). Derivat dal lat. mercatus, rg martgā. Il num M. č attestā lung las impurtantas vias da transit e da commerzi e designescha in lieu da martgā. A Lags sa chattava in tal sin il prā al pe dal chastč da Langenberg. Enturn il 1300 tegnev'ins lā durant trais dis il marcau da S. Gagl (16 d'oct.), al qual eran preschents tr.a. era martgadants da Ligiaun. Dazis vegnivan incassads sin sal, vin, paintg e chaschiel sco era sin taila da launa ed atschal. Ils visitaders stevan durant nov dis sut protecziun da la signuria dals Habsburgs. Era il M. a Flem pudess esser stā da quel temp in lieu da martgā. En vischinanza da quest prā, al sidvest da Flem Vitg, sa chattava era la baselgetta medievala deditgada a s. Elisabeta. Qua passava la via surs. sur Flem Casa d'Uaul Sut e Staderas a Lags, suenter ch'il tschancun lung la chavorgia dal Rain (Trin-Pintrun-Conn-Tuora-Sagogn) ha pers pli e pli sia impurtanza. Il num Markaw a Farschno, enconuschent en il 14. tsch., designava ina champagna situada en il temp medieval al pe dal portal da la culegna fortifitgada.


Litteratura:
J.C. Muoth, Zwei sogenannte Ämterbücher des Bistums Chur aus dem Anfang des XV. Jahrhunderts, 1898, 41; Laax, ina vischnaunca grischuna, red. dad A. Maissen, 1978.

Martin Bundi

lemma precedents Marca, Giuseppe aMarchioli, Daniele lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :