e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Martig, Paul Martinengo   Martina Fracziun da la vischnanca polit. da Tschlin, numnada era Punt M. Vitg lung la via situà a la riva sanestra da l'En, staziun da duana al spartavias per Danuder, tud. Martinsbruck. Il 1196 è menz. ina punt en il vitg sco pons Buvendum. Da l'epoca carolingica fin en il 16. tsch. vegniva convocada a M. mintg'onn l'uschen. Landsprache, ina reuniun da la dretgira da Danuder. Il 1707 è vegnida erigida la baselgia ref., il 1904 quella catolica. Fin a la construcziun da la via da M. a Vinadi e Schalkl (vischn. da Danuder) 1912-13 passava il traffic da cunfin sur Danuder. Enturn il 1990 han ins construì a M. novas punts, ina via da sviament, la centrala Pradella-M. da las OE d'Engiadina sco era deponias per material d'exchavaziun. 5 km sut il vitg sa chatta la punt rinforzada dad Alt-Finstermünz, attestada dapi l'epoca rom. e ch'ha constituì in impurtant post da duana fin en il 19. tsch.; sur questa punt èn entrads la notg dals 30 d'avr. 1945 var 400 survivents dal champ da concentraziun Mauthausen en l'Engiadina Bassa.  Litteratura: Kdm GR 3, 465-67; Planta, Verkehrswege 3; J. Krummenacher, Das vergessene Grenztor, en: Piz, 2008, nr 35. Paul Eugen Grimm  Martig, Paul Martinengo   © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: