Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Melcher, FlorianMeng, Hans lemma sequent

Mels
Vischnanca polit. SG, distr. Sargans. L'onn 765 ha l'uv. Tello regalà vasts bains in Maile a las claustras da Mustér e Faveras. Enturn l'onn 848 è attestada a M. ina curt roiala principala. Da las quatter baselgias reunidas en ina plaiv e da las trais villae (cas spezial regiunal) èn sa furmadas las vischnancas da M., Wangs e Vilters. Durant il temp medieval era M. in center da fravgias. Il bain da M. disponiva da pastgiras particularas per 100 portgs (sco Balzers e Flums) e da lajets spezials per peschs - perditgas d'ina furma economica extendida en il territori al cunfin alemanic. Il 1290 ed il 1298 èn doc. a M. Gualsers libers ed il 1398 colonists da Tavau e Valragn a Schwendi e Weisstannen, il 1346 a Calfeisen, avant il 1459 sin la Muntogna da Vilters ed en il 15. tsch. a Palfries. Dal 9. fin viaden il 16. tsch. era M. ina vischnanca bilingua: il tudestg era la lingua da l'administraziun e da la classa superiura, il rumantsch la lingua da la baselgia e da la glieud cumina. Numerus toponims rum. han survivì fin il di dad oz.


Litteratura:
P. Good, Geschichte der Gemeinde M., 1973; L. Pfiffner, M. zur Zeit der Landvogtei, 1483-1798, 2003.

Adolf Collenberg

lemma precedents Melcher, FlorianMeng, Hans lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :