Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Missiun retica dals chaputschinsMNG lemma sequent

Mistail
Baselgia ed anteriura claustra da mungias en la vischnanca d'Alvaschagn. Quest convent episcopal č vegnģ fundą avant il 806, prob. sin iniziativa da la claustra da Cazas. A la fin dal 9. tsch. Sororibus ad Impidines (tenor il Ministerium Impetinis carolingic da la regiun da l'Alvra), 926 Uapitines, avant il mars 954 Prades, 1290/98 Monasterium. La baselgia actuala a trais absidas, deditgada a s. Peder il 926, č vegnida construida enturn il 800; ils edifizis anteriurs n'čn betg databels cun tschertezza. L'edifizi conservescha restanzas da frescos dal temp da sia fundaziun. La claustra č vegnida schliada tr. il 1096 ed il 1154. Alura ha l'uv. Adelgott legą la baselgia cun las curts (migiurias) da Prada (vischn. da Casti), Suagnign e Latsch sco proprietad al convent da premonstratens da S. Gliezi a Cuira. Il 1282 čn la baselgia e las curts da Prada e Suagnign puspč turnads a la diocesa ch'ha suttamess l'administraziun da quels bains ad in vicedominat, infeudą a la fam. de Marmels il 1386. Da M. dependeva prob. era l'ospizi da S. Peder, menz. il 831 sco xenodochium sancti Petri. L'ospizi sa chattava prob. en vischinanza da la claustra e n'era betg identic cun quel sin il Pass dal Set. Cuntrari a documents litterars pli vegls na po la collegiata da M. betg vegnir identifitgada cun la baselgia originara da l'entira Val d'Alvra (e prob. era dal Surses). Tuttina para M. d'avair servģ sco baselgia da sepultura a la plaiv da Casti. Per il temp medieval tempriv čn attestads al nord da la baselgia actuala fossas entagliadas en il grip da plattamorta ed al sidvest in mausoleum cun arvieut. Suenter la dissoluziun da la claustra ha la baselgia salvą il dretg da sepultura, l'emprim apparentamain per l'entira Val d'Alvra, fin il 1679 anc per la vischnanca d'Alvaschagn. Quella cumpara gia il 1397 a chaschun da la reconsecraziun sco sia possessura. A la sava dal 15. tsch. čn vegnids realisads, prob. en connex cun quest act, ils frescos a l'apsida principala ed a la paraid nord sco era la tur e la sacristia. Al nord da la baselgia čn vegnidas a la glisch restanzas dals edifizis conventuals. Ina part da l'atrium, attestą tras ses fundaments al vest dal sanctuari, č glischną giu en la chavorgia da l'Alvra.


Litteratura:
Kdm GR 2, 266-75; 7, 432 s.; O.P. Clavadetscher, Die Urkunde Bischof Adelgotts von Chur vom Jahre 1154 für das Prämonstratenserkloster St. Luzi in Chur, en: Geschichte und Kultur Churrätiens, edģ dad U. Brunold, L. Deplazes, 1986, 311-29; HS III/1, 279-82; Kirche und ehemaliges Frauenkloster St. Peter Mistail, 20116.

Florian Hitz

lemma precedents Missiun retica dals chaputschinsMNG lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :