e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Peisel Pelegrinadis  Peist Vischnanca polit., cirq. Scanvetg, distr. Plessur, situada lung la via sin la spunda nord dal Scanvetg Central. 1084 de Paiste. 1780 312 abit.; 1850 236; 1900 160; 1950 180; 2000 229. Il 1149 è menz. a P. ina curt da la claustra da S. Gliezi/Cuira. En il 12. tsch. incassava il chapitel catedral da Cuira dieschmas sin nursas, vin e segal. Fin viaden il 13. tsch. è P. stà la culegna situada il pli entadim il Scanvetg sin terren cultivà da Rumantschs. Ils signurs de P., attestads il 1262, residiavan prob. en il chastè dal medem num. La suveranitad territoriala han exercità fin il 1338 ils de Vaz (feudataris episcopals), alura ils Werdenbergs ed a partir dal 1363 ils Toggenburgs. La germanisaziun a P. ha inizià en il 14. tsch. cun la domiciliaziun da Gualsers en las pli autas regiuns da la val. Il 1436 è s'unida la vischnanca da P., ens. cun il cumin da S. Peder, a la LDD. Ils novs signurs èn stads ils Montforts a partir dal 1437, suandads dals Matschs il 1471 e da l'Austria il 1479. Ecclesiasticamain ha P. appartegnì a S. Peder, in'atgna baselgia, consecrada als ss. Calist e Flurin, vegn menz. il 1478. Refurmaziun ca. 1530. Il 1652 è la vischnanca da P. sa cumprada ora dals dretgs signurils, il 1657 dals dretgs feudals episcopals. Sper l'allevament da muvel e l'agricultura ha era l'artisanat ina lunga tradiziun a P. La vischnanca è daventada victima d'incendis (1622, 1724, 1749 e 1874) e d'ina gronda bova (1975). Il stradun (1875-77) e la Viafier d'Arosa (1914) collian P. cun Cuira. Il 2005 lavuravan 35% da las persunas cun activitad da gudogn a P. en il sectur primar, 54% en il sectur secundar. Litteratura: Kdm GR 2, 203; F. Jecklin, Aus der Geschichte der Gemeinde P., en: BM, 1946, 238-51, 317; Flurnamenkarte der Gemeinde P., 2010. Adolf Collenberg  Peisel Pelegrinadis  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: