Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Mani, SchamunMantogna lemma sequent

Mantinadas
Usit pratitgā da la giuventetgna grischuna da Bumaun, da tschaiver, da primavaira u durant in spusalizi, surs. Mantinadas, surm. Mintinadas, vall. Mantinadas/Mattinadas, put. Mantinedas. Quest usit deriva apparentamain d'ina festa da musica e saut organisada per beneventar la primavaira ed il resvegl da la vegetaziun. A quai regordan versets d'uffants da la Bergiaglia, ma era las Mantinadas da Vrin e Lumbrein: in giuven porta ina giuvna (poppa da strom) en in vonn e sauta cun ella en rudč, accumpagnads dal chant da la giuventetgna. Las Mantinadas en Surselva eran per regla in cortegi costumā, organisā en tscherts vitgs da la giuventetgna a la fin dal tschaiver (a Trun cun l'um selvadi, il vegl e la veglia). A Vella gievan ils giuvnots il mardi da tschaiver da chas'en chasa tar las giuvnas, faschevan lā in ceremonial e dumandavan in dun per festivar alura la saira en cuminanza (doc. 1820) . En Engiadin'Ota eran las Mantinedas in usit da spusalizi. La saira dal di d'annunzia dal spusalizi sa radunava la giuventetgna dal vitg davant la chasa dals spus, tegneva pleds e fascheva printgas, sautava e sa divertiva fin che quels offrivan ina tschavera u pajavan in bal. A quest eveniment regorda era l'usit dal Vin da cavals, derasā en la Foppa (Flond) ed a Trin: la cumpagnia da mats barricadava la via al spus e laschava puspč passar el pir suenter ch'el aveva deponė ina spendradira che relaschava el dal ravugl da la giuventetgna nubila. En l'Engiadina designava il term Mantinadas/Mantinedas era simplamain il chantar e sunar dals mats la notg sut las fanestras da las mattas, quai che regorda a l'usit dal Ir a mattauns. A Ramosch, Tschlin ed en auters vitgs engiadinais celebrava la giuventetgna las Mantinadas ils 2 da schaner cun in cortegi, suandā d'in past festiv cun musica da saut. Las Mantinadas čn svanidas quasi cumplettamain en il Grischun dapi il 19. tsch. e surtut suenter la Segunda Guerra mundiala. 


Funtaunas:
Decurtins, Crestomazia 15, 165 (reg.).

Litteratura:
G. Barblan, Costüms, üsanzas, modas e festas popularas in Engiadina bassa, en: Annalas, 14/1900, 159-200; G. Gadola, Las mantinadas lumnezianas, en: Il Glogn, 21/1947, 54-59; DRG 12, 64-79.

Martin Bundi

lemma precedents Mani, SchamunMantogna lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :