Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Art figurativArtitgels da Glion lemma sequent

Artisanat
Tr. il temp medieval tardiv e l'entsch. dal 20. tsch. inditgava il term artisanat la lavur manuala exequida cun utensils simpels. L'artisan - interprendider e producent - lavurava persul u cun agid da giarsuns ed emprendists. Las pitschnas interpresas, dirigidas da maisters, predominavan. L'artisanat cumpiglia oz interpresas da differentas grondezzas e da differents grads da tecnisaziun che realiseschan o.t. products da qualitad (artitgels da luxus, lavurs d'artisanat), che produceschan artitgels unics sin dumonda dals clients e s'occupan da reparaturas e dal mantegniment d'artitgels industrials. Era l'industria e l'administraziun publica integreschan professiuns artisanalas en lur secturs respectivs.
A l'artisanat vegn attribuida ina vasta paletta da branschas economicas, definida a moda pauc precisa. Uschia sa considerescha l'Uniun grischuna d'artisanadi e mastergn sco organisaziun da tetg da las federaziuns professiunalas e da las branschas da l'artisanat grischun. Da quella fan part l'artisanat e l'industria da construcziun sco era il commerzi da detagl e l'hotellaria, damai manaschis dals secturs secundar e terziar. Era sch'il cunfin cun l'industria è fluctuant, èn las interpresas artisanalas plitost d'attribuir als manaschis pitschens e mesauns che produceschan surtut per il martgà local e regiunal.

La tradiziun da l'artisanat en il territori dal Grischun odiern va prob. enavos sin il temp preistoric, o.t. en connex cun l'elavuraziun da metals. Durant il temp rom. (15 a.C. - 5. tsch. s.C.) è l'artisanat, influenzà da tradiziuns rom., sa derasà en l'entir territori colonisà da la Rezia. En il temp medieval eran las activitads artisanalas occupaziuns secundaras pratitgadas da la populaziun prevalentamain purila sper l'agricultura. Interpresas artisanalas eran domiciliadas o.t. a Cuira e lung las rutas da transit. Artisans professiunals sa chattavan era a Glion, nua ch'ins ha attestà per il 14. e 15. tsch. ina dunsaina e dapli professiuns e perfin ina confraternitad dals cusunzs.

Cunquai ch'ils centers politics da las Lias e da las dretgiras autas eran sparpagliads era suenter la fundaziun da la Republica il 1524, n'ha betg pudì sa sviluppar  in center economic cuminaivel. Las persunas engaschadas en l'artisanat faschevan mo ca. 10% da la populaziun betg occupada - almain betg a temp cumplain - en l'agricultura. Il ferm entretschament da l'artisanat e da l'agricultura, predominanta en las vischnancas, rendeva quel strusch perceptibel sco agen stan professiunal. Urdains e guaffens, ma perfin stallas e chasas vegnivan prob. fabritgads u almain reparads dals purs sezs. Las professiuns d'alimentaziun e da textilias faschevan part da l'economia chasana normala. L'artisanat rural serviva en emprima lingia a l'autoprovediment. Fravis, muliners e resgiaders (solitamain activitads da gudogn accessoricas), savens engaschads da la vischnanca, devi dapertut. Ina gronda part dals miradurs, lainaris, chalgers, chalderers, scrinaris e cusunzs eran artisans ambulants (en schurnada). Las prescripziuns da pretschs e la salarisaziun en natiralias han gì per consequenza ch'ils artisans da la champagna, domiciliads lunsch davent da las vias da transit, appartegnevan plitost a las classas socialas pli paupras. Tuttina èn attestads sin la champagna fravis d'art e scrinaris da renum surregiunal: Bonadurers ad Arezen/Versomi (buffets da stiva), Laims ad Alvagni (giatters e cruschs sepulcralas), ils culazains dal Mesauc, ils uschen. poppaschnätzers ed ils urers da Tavau sco era ils stampadurs dal Puschlav, da l'Engiadina e da la Surselva. In'impurtanza surregiunala ha cuntanschì era l'elavuraziun dal crap da lavetsch. Quel vegniva explotà o.t. en la Bergiaglia, a Plür, en Vuclina, ma era en il Mesauc e Tujetsch. Elavurà a recipients, vaschella da cuschinar u plattas per pignas-scalegl, vegniva il lavetsch exportà.
Per quai che reguarda la structura da guodogn regnava unanimitad sin la champagna: ils artisans na pudevan betg sa nutrir mo da lur lavur artisanala, ma eran dependents d'in gudogn supplementar en l'agricultura. En consequenza dal svilup demografic en il 16. tsch. han cumenzà ils figls da purs senza agen bain a far da l'activitad artisanala lur occupaziun principala. In'affluenza speziala han gì ils cusunzs, ils chalgers, ils artisans constructurs ed ils tessunzs, ma era ils fravis, ils tretschers, ils roders, ils sellers ed ils vaschlers èn sa domiciliads suenter il 1550 en bleras vischnancas dal Grischun. A Tusaun devi enturn il 1614 var 40 artisans, ed era a Tavau ed a Suagnign (miniers e berniers) eran els bain represchentads. En il Grischun dal Nord, tr. Glion ed il Partenz, eran activs ils lavurants da guaud indigens per part ad agen quint.
Ina categoria professiunala autonoma è daventà l'artisanat mo a Cuira, nua ch'ils artisans, per gronda part immigrads, han introducì il 1465 l'urden da mastergnanza ch'ha garantì ad els la cogestiun politica e privilegis economics. Per excluder la concurrenza vegnivan ils champs d'operusitad attribuids a moda fixa a las singulas professiuns. A partir dal 16. fin il 17. tsch. disponiva mintga branscha professiunala d'in urden da mastergnanza confermà dal cussegl da citad. Cunquai che las mastergnanzas eran a medem temp organisaziuns politicas, na pudevan las dunnas betg daventar commembras da quellas. Ellas pudevan però giudair uffizialmain ina scolaziun e pratitgar in mastergn, o.t. sco cusunzas e tessunzas. Artisanats rurals èn attestads fin ussa mo per il Mesauc, nua che l'Arte dei Muratori di Roveredo, ch'emetteva brevs d'emprendissadi, ha schendrà artisans da renum europeic: impressaris, miradurs, tagliacrappa e stuccaturs ch'han dentant stuì emigrar p.g.p. per mancanza da lavur u ir a lavurar a l'exteriur. Uschia han p.ex. constructurs grischuns (Giovanni Albertalli e.a.) sviluppà il stil baroc en la Germania dal Sid .
Enturn il 1750 sa lamentav'ins d'ina mancanza d'artisans professiunals. Ins crititgava l'emigraziun excessiva d'artisans e l'insufficienza dal provediment intern che dependeva - excepì ils paucs centers artisanals tradiziunals (Cuira, Tusaun, Glion, Roveredo, Tavau) - fermamain d'artisans ambulants esters e vagants. La lavur per artisans spezialisads era sa repartida geograficamain sin in vast spazi e colliada cun in sistem da migraziuns temporaras da quels spezialists. En il rom local e d'ina optica regiunala era l'artisanat dentant pauc differenzià. Sper ils artisans professiunals pratitgavan era ils lavurers cun in emprendissadi scursanì u ils uschen. stümpers (autodidacts) differents artisanats; blers da quels, ils uschen. tauners, lavuravan tar purs sco famegls ed artisans en schurnada u en mesa schurnada.

Il 1841 èn las mastergnanzas da Cuira vegnidas abolidas, ed il 1842 è vegnida fundada l'emprima societad da mastergnants, numnadamain quella dals fravis (Associaziun da mastergnants). Il declin dal traffic da transit suenter il 1850 ha ruinà bleras interpresas artisanalas a las transversalas ed ha promovì l'aversiun envers l'artisanat considerà sco activitad malsegira. Da l'autra vart ha promovì la construcziun da la rait moderna da vias (a partir dal 1820) e da viafiers (a partir dal 1860/70) il turissem e generà millis novas plazzas da lavur. En la segunda mesadad dal 19. tsch. è sa derasà il commerzi en detagl sco sistem effizient, e quai betg mo en las citads, mabain era en las vischnancas. L'associaziun commerziala da Cuira ha accentuà gia il 1876 l'impurtanza d'ina organisaziun efficazia per pudair dar ina vusch era a l'artisanat ed a l'industria pitschna - sper las associaziuns dals lavurers, interprendiders e purs - en ils gremis politics. Enturn il 1900 è s'etablì l'artisanat finalmain en l'entir chantun Grischun: 21 onns suenter la fundaziun da la Federaziun svizra d'artisanadi e mastergn (1879) è vegnida fundada a Cuira l'Uniun grischuna d'artisanadi e mastergn cun secziuns a Tavau ed Arosa.
En l'emprima mesadad dal 20. tsch. ha il Grischun subì ina midada structurala radicala: div. artisanats èn svanids (bugliasavuns, petgners, fravis da guttas, vaschlers e.a.) u han fatg plazza ad activitads da reparatura (chalgers, urers, e.a.). Da l'autra vart èn naschids successivamain novs mastergns artisanal-industrials e professiuns en il sectur da servetschs: installaturs, electricists, montaders, garaschists, mecanists da velos, radioelectricists, fotografs, droghists ed auters pli. L'industria da construcziun e l'hotellaria èn sa sviluppadas a branschas grondas. Era sche la Const. chant. dal 1880/92 postulava la promoziun da l'artisanat (sper quella da l'agricultura e dal traffic), ha il chantun Grischun pudì procurar pir durant la crisa economica dal tranterguerra per lavur, o.t. en il sectur da construcziun da vias per il traffic d'autos (admess a partir dal 1925).

La conjunctura auta, iniziada il 1950, ha promovì l'artisanat a moda nunspetgada. Ella ha tr.a. era preparà la via a la lavur remunerada per dunnas en l'artisanat ed effectuà div. midadas concernent la dimensiun da las fatschentas e la tecnisaziun. La part da las fatschentas pitschnas è sa diminuida tr. il 1955 ed il 1995 (extirpaziun da las butias pitschnas e declin da l'artisanat sco funtaunas da gudogn accessorias) en favur d'in augment da singuls manaschis che marcan ina midada tendenziala suenter il 1985. Sco en l'industria ed en il sectur terziar han decidì era qua la midada structurala cuntinuanta e l'adattaziun al progress tecnic davart il success u nunsuccess da las singulas interpresas.
Il 1846 ha gì lieu l'emprima exposiziun industriala ed il 1877 l'emprima exposiziun industriala ed artisanala a Cuira. L'Uniun grischuna d'artisanadi e mastergn dumbrava il 2005 7'000 comm., 35 uniuns professiunalas e 34 uniuns commerzialas ed artisanalas localas. Ses organ è il «Bündner Gewerbe» che cumpara dapi il 1979 quatter giadas l'onn.
   



Funtaunas:
Films documentars realisads dad Alfons Maissen a partir dals onns 1930.

Litteratura:
DRG, 1939-; P. Scheuermeier, Bauernwerk in Italien, der italienischen und rätoromanischen Schweiz, 2 ts, 1943-56; Radioscola, 1956-81; Das Gewerbe in der Schweiz, 1979; T. Meier, Handwerk, Hauswerk, Heimarbeit, 1986; Handwerk zwischen Idealbild und Wirklichkeit, edì da P. Hugger, 1991; Handwerksgeschichte, edì dad A.-M. Dubler, 1993; HbBG 2, 30 s., 57-63; 3, 74-76, 341-48; A. Seeli, Handwerk in Graubünden, 2004; HLS 5, 616-58; 6, 94-101.

Adolf Collenberg

lemma precedents Art figurativArtitgels da Glion lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :