Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Medici, Gian GiacomoMeer digl Patnal lemma sequent

Medis
Ils medis appartegnan ozendi a las uschen. professiuns libras. Questa posiziun č il resultat d'in lung process da professiunalisaziun ch'ha manŕ a l'uschen. medischina scolastica actuala. Il temp medieval distinguiva tr. medis e barbiers chirurgs. Davart la preschientscha da medis scolads en il Grischun avant il 16. tsch. n'avain nus naginas enconuschientschas precisas, lur dumber era en scadin cas fitg limitŕ fin viaden il 19. tsch.; per il 1762, per exempel, čn attestads tut il pli 10 medis cun ina furmaziun scientifica. Ultra d'intginas spendreras e d'insaquants plevons mettevan fin alura ils barbiers chirurgs la gronda part dals guariders; els na valevan betg sco medis per propi, ma eran cumpetents per far tagls d'avaina, metter ventusas, trair dents, far clistiers, tagliar ruttadiras, operar il cataract ed auter pli (o.t. guariders en professiun accessoria). Ils blers eran activs a Cuira sco era (stagiunalmain) en bogns da cura ed ospizis.
Ils medis acquistavan lur furmaziun oravant tut a Basilea (a partir dal 1460), en l'Italia, Frantscha e Germania (17./18. tsch.), a partir dal 19. tsch. pli e pli era a Berna ed a Turitg. La midada fundamentala da las enconuschientschas professiunalas e la professiunalisaziun academica čn succedidas pir enturn la mesadad dal 19. tsch.: l'orientaziun scientifica (scienzas natiralas) ha defině da lŕ davent il savair professiunal exclusiv (medischina da scola). Ils emprims pass per instituir in urden sanitar en il Grischun ha fatg la Helvetica; il 1805 č vegně installŕ l'emprim cussegl da sanitad chant., e dapi il 1808 stuevan ils medis avair ina patenta per exercitar quella professiun. Il 1820 č vegnida fundada l'Uniun grischuna da medis, il 1829 dumbrava il Grischun dentant pir 23 medis patentads (per ca. 79 000 abitants), il 1850 51, il 1875 63 (per 92'000 abitants). L'urden sanitar dal 1851 prescriveva la maturitad, in studi da basa umanistic u in tal en scienzas natiralas ed in studi specific da trais onns. Il 1874 čn vegnids unifitgads ils examens per l'entira Svizra. L'emprima dunna grischuna ch'ha acquistŕ la patenta da media č stada Emilie Lendi da Tumein. Cun la fundaziun dals ospitals moderns a Curia ed en las regiuns dal Grischun sco era da las clinicas psichiatricas (Waldhaus/Cuira, Beverin/Cazas) enturn e suenter il 1900 č la spezialisaziun s'augmentada; la qualitad dal provediment č sa meglierada fundamentalmain ed il Grischun ha cuntanschě il nivel svizzer. Suenter ch'ils medis da champagna čn stads fitg preschents per decennis en tut las valladas grischunas, sa mussa actualmain ina mancanza pli e pli manifesta da quella gruppa professiunala. Era ils lieus dals ospitals regiunals ed ils onuraris dals medis čn vegnids sut squitsch a la fin dals onns 1990 cun l'emprova da limitar ils custs per la tgira da la sanadad. Dumber da medis cun in'activitad professiunala en il Grischun 2006: 654 (183 medias), quai che correspunda a 293 abitants per medi.   


Litteratura:
Äskulap in Graubünden; R. Braun, Zur Professionalisierung des Ärztestandes in der Schweiz, en: Bildungsbürgertum im 19. Jahrhundert 1, edě da W. Conze, J. Kocka, 1985, 332-57; S. Brändli, Die Retter der leidenden Menschheit, 1990; A. Condrau, Helfen und Heilen, 2008 (2009˛).

Adolf Collenberg

lemma precedents Medici, Gian GiacomoMeer digl Patnal lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :