Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents PeistPellizzari, Johann Florian (von) lemma sequent

Pelegrinadis
Pelegrinar vul dir bandunar per motivs religius il lieu da domicil per visitar in lieu sontg e gurbir là l'agid divin, per ordinari cun implorar Maria u ils sontgs. Il papa confermava lieus da pelegrinadi cun attribuir perduns, cun permetter messas e processiuns. Il 1488 è attestà in pelegrinadi da ricla e penetienza a Roma u Nossadunnaun, cumandà da la dretgira a 12 umens da Vaz e mintgamai ad in da Curvalda e da Parpan per expiar lur assassinats. Lieus da pelegrinadi impurtants en la Rezia eran en il temp medieval S. Gliezi e S. Emerita a Cuira, S. Flurin a Ramosch, S. Gaudenzio a Casaccia, S. Placi e S. Sigisbert a Mustér. Quels quatter lieus sontgs han gì ina gronda fluriziun era en il temp medieval tardiv. Lieus da pelegrinadi a la periferia da la Rezia eran S. Proculus a Naturns (Vnuost), la claustra da S. Gagl e S. Frena a Zurzach/AG. Ils lieus da pelegrinadi pli lontans eran las fossas dals sontgs apostels a Roma (il pli vegl pelegrinadi dapi il temp medieval tempriv), la Sontga fossa a Jerusalem (doc. en il 12. tsch.), S. Giachen a Santiago de Compostela, attestà per il temp medieval tardiv, tr.a. era sin las picturas dal maister da Vuorz. L'expressiun rum. Via S. Giachen (che correspunda al tud. Milchstrasse), las numerusas chapluttas deditgadas a s. Giachen (Tujetsch 1491, Zignau 1509, Breil 1514 e.a.) e l'existenza d'ina chanzun rum. da Compostela (prob. gia en il 16. tsch.) cumprova ina tscherta impurtanza da quel pelegrinadi, ma betg l'existenza d'ina via da pelegrinadi definida tras il Grischun. Sin via per Compostela visitavan blers era la claustra da Montserrat (Catalugna). A partir dal temp medieval tardiv èn s'agiuntads ils pelegrinadis a la Hostia da sang a Müstair, a Nossadunnaun ed, a partir dal 1505, a Nossadunna (Madonna) da Tiraun. La Refurmaziun è stada fitg ostila als pelegrinadis ed ha mess ina fin a quels a Ramosch (ca. 1530) e Casaccia (1551). Adversaris profilads èn stads o.t. Durich Chiampell en «Un cudesch da psalms» (1562) e Steffan Gabriel en «Ünna stadera da pasar quala seig la vera cardientscha» (1625). Ils auters lieus da pelegrinadi n'èn betg stads pertutgads ed han giudì grond esit en il rom da la religiusitad cat. dal temp baroc. Novs lieus sontgs d'impurtanza regiunala temporara a partir da la fin dals 16. tsch. èn: S. Valentin a Pigniu, Nossadunna a Val e Falera, Nossadunna da la glisch a Trun, S. Antoni a Rumein e Mastrils, S. Vetger a Tumegl. Ziteil ha pudì mantegnair sco suletta destinaziun sia muntada dapi l'appariziun da Nossadunna il 1580 fin il di dad oz. En il 17. tsch. èn attestadas pliras confraternitads da s. Giachen, p.ex. a Tujetsch (1609) e Rueun (1642), e numerus èn en Surselva ils sanctuaris ed altars barocs erigids en sia onur. Cuntinuà han era pelegrinadis a Jerusalem, p.ex. quel da l'avat Jakob Bundi il 1591-92. Roma attirava ed attira anc adina massas da pelegrins, o.t. durant ils onns sontgs da giubileum, p.ex. gia il 1700 (tr.a. 21 pelegrins da Trun) ed il 1775 (tr.a. 12 da Tujetsch). Il spiert illuministic ha reducì e la Revoluziun franz. impedì ils pelegrinadis, entant che quels han survegnì pli tard nova favur tras il spiert da la Romantica. En il Grischun han ils pelegrinadis a Mustér (claustra) e Ziteil mantegnì fin il di dad oz ina tscherta muntada, ed il pelegrinadi a Santiago de Compostela e viadis sin vias s. Giachen èn vegnids en moda en ils ultims onns.


Litteratura:
Bündner Fern-Wallfahrten des 16.-18. Jahrhunderts, en: BM, 1956, 15-27, 33-50; 1957, 24-31; I. Müller, Die churrätische Wallfahrt im Mittelalter, en: Schriften der Schweizerischen Gesellschaft für Volkskunde, 43/1964; Die bündnerische Wallfahrt zwischen Aufklärung und Romantik, en: SAVk, 67/1971, 115-29; SO, 10-6-2009.

Adolf Collenberg

lemma precedents PeistPellizzari, Johann Florian (von) lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: