Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Pieth, FriedrichPignia lemma sequent

Pietissem
Moviment religius prot. dal 18. tsch. che deva testimonianza dal basegn da s'approfundar en maniera intima en la ductrina cristiana. El č sa derasą o.t. da Halle sin basa da las ideas e scrittiras d'August Hermann Francke. En il Grischun existiva gia il 1715 in circul d'aderents dals pietists da Halle che sa radunavan tr.a. a Cuira, Malans, Gianatsch ed Eigias; els frequentavan perņ era ils servetschs divins da la baselgia uffiziala. Enturn il 1737/38 han existģ en il Grischun, ultra dals pietists, anc ils uschen. Fenatists, ina secta che refusava ils sacraments dal batten e da la Sontga Tschaina, ch'instigava il pievel cunter ils plevons e ch'era sa separada da la baselgia uffiziala.
L'emprim moviment pietistic en il Grischun era per gronda part in moviment da laics. Dal 1714 fin il 1752 eran inscrits 49 Grischuns (laics e teologs) en la scola da Francke a Halle. La plipart dals laics derivava da fam. prominentas sco ils Albertinis, Baviers, Buols, Capols, Gulers von Wyneck, Jenatschs, Otts, Pelizzaris, Perinis, Plantas, Salis-Grüsch, Schorschs, Schwarzs, Sprechers, Stampas e Tscharners. L'interess particular da questas fam. per il pietissem provegniva p.p. da l'aboliziun da l'Edict da Nantes (1685) e da la cumpassiun cun ils ughenots exiliads, p.p. era dal servetsch militar prestą dals protestants grischuns en l'Ollanda dapi il 1693. Il col. Hercules Capol da Flem (*1642) aveva procurą a l'Ollanda l'emprim regiment grischun. El e Christoffel Schmid von Grüneck da Glion, ses successur a la testa da quest regiment, avevan contacts cun circuls pietistics en l'Ollanda. A Glion č alura sa furmą in circul da pietists particular. Div. teologs avevan studegią a Halle, p.ex. tut ils trais decans dal 1724: Otto Nicolay, Jon Anosi Planta e Gion Caprez.
Dapli impurtanza ha cuntanschģ il moviment religius fundą dal cont Nikolaus Ludwig von Zinzendorf a Herrnhut (Saxonia) enturn il 1750. Partind da l'idea dals frars da Herrnhut d'exercitar la devoziun era en communitads ordaifer la baselgia, ha Zinzendorf appellą al cumbat da la ductrina cristiana cunter il raziunalissem. Sia communitad sa numnava "Brüdergemeine", da la quala Zinzendorf č daventą l'emprim uvestg, suandą tr.a. da Johann Baptist von Albertini da la Punt-Chamues-ch (1814).
Ils emprims contacts grischuns cun la confraternitad aveva stabilģ Daniel Willi, plevon a Cuira ch'č daventą enturn il 1741 l'exponent principal dal pietissem tardiv en il Grischun. Il 1749 eran ils plevons aderents dals herrnhuterans en la maioritad a la Sinoda da Glion, uschia che l'emprova dals adversaris da cuntanscher la condemnaziun da la ductrina da Zinzendorf tras la Sinoda n'č betg reussida. Igl č naschģ ina vasta litteratura edifitganta pietistica ch'č stada spezialmain intensiva en l'intschess rumantsch. Da quella fan part p.ex. ils «Psalms de David» (1762) da Valentin Nicolai, il «Zardin da l'orma fidela» (1711, 1764²) dad Ulrich Saluz, la «Musica spirituala da l'olma» (transl., 1749) da Conradin Riola (jun.) e las «Canzuns spirituaelas» (1765) da Gian Battista Frizzoni.
En ils onns 1770 hai dą en il Grischun grondas cuntraversas tr. ils aderents ed ils adversaris dal pietissem. La situaziun č sa calmada pir suenter ils conclus stipulads d'ina sessiun evang. a l'occasiun da la Dieta dal 1778, tenor ils quals nagin plevon na dastgava pli s'associar ad ina secta estra, inclus la cuminanza herrnhuterana che n'era betg pli tolerada en il Grischun. Cun l'infiltraziun da las ideas da la Revoluziun franz. č tschessą era il moviment pietistic en il Grischun. 


Litteratura:
B. Hartmann, Daniel Willi und die Anfänge des Pietismus in Graubünden, 1932; T. Schmid, Il movimaint pietist in Grischun [...], en: Annalas, 55/1941, 235-86; H. Finze-Michaelsen, Die Herrnhuter in Graubünden [...], en: BM, 1993, 239-73; J.J. Seidel, Die Anfänge des Pietismus in Graubünden, 2001.

Martin Bundi

lemma precedents Pieth, FriedrichPignia lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :