e-LIR / Lexicon
Assistenza e-LIR
Contact
Publicaziun
Sponsurs
|
Lexicon Istoric Retic (LIR)
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
Premonstratens
L'Urden dals premonstratens è vegnì fundà il 1120 da s. Norbert a Prémontré sper Laon (Picardie). L'urden, obligà a las reglas da s. Augustin, sa deditgava al predegiar ed ad ina vita claustrala severa. A l'entschatta aveva l'urden era numerus fraters laics che s'occupavan da l'agricultura e da l'artisanat. Durant ils emprims tschientaners devi era in urden da mungias premonstratensas.
En Svizra è l'urden s'installà l'emprim al Lac de Joux en il Giura; las emprimas abazias da Humilimont e Bellelay èn vegnidas fundadas enturn il 1137. Dal 1140 èn muntgs da quest urden probablamain vegnids a S. Gliezi/Cuira, nua ch'igl existiva gia dapi il temp medieval tempriv ina communitad spirituala che viveva tenor reglas claustralas; attestada è la preschientscha dals premonstratens il 1149 cun il renviament a las reglas da s. Augustin. Prendì dimora han els prob. sut l'uv. Konrad von Biberegg ch'era in fautur da la claustra da premonstratens a Roggenburg en Baviera. Il 1209 appartegneva a S. Gliezi era la claustra da S. Hilari/Cuira ch'era situada sin ina terrassa da la vart sanestra da la Plessur ed en la quala vivevan mungias en clausura. A partir da S. Gliezi han muntgs premonstratens fundà a Curvalda sper la baselgia da S. Maria ina nova claustra. La Augeria silva (guaud d'ischis), sco quai che la regiun da la Val Curvalda vegniva numnada da quel temp, era ina vasta cuntrada da guaud situada sin territori dals signurs de Vaz. En quest lieu han ils premonstratens cumenzà a runcar il guaud, urbarisar il terren, introducir la cultivaziun dad ers ed a segirar e promover cun lur ospizi la via vers sid (Via Sura). La lavur da runcada era l'ovra dals fraters laics e da purs subdits e purs libers ch'eran sa mess sut la protecziun da l'immunitad claustrala. A Curvalda existiva oriundamain durant ca. 100 onns era ina claustra da mungias.
L'onn 1206 han muntgs da Curvalda fundà a Turitg la claustra da premonstratens da Rüti ch'è sa sviluppada en il temp medieval tardiv ad in dals centers economics impurtants. A partir da Curvalda han els era fundà il 1222 la claustra da S. Giachen a Claustra. Il lieu entadim il Partenz sa numnava quella giada simplamain S. Giachen en il guaud (in silva), quai ch'è in'ulteriura cumprova che la colonisaziun per propi ha cumenzà en quest lieu pir cun la fundaziun da la claustra. Sco en la Val Curvalda han purs rum. runcà e colonisà quest territori; da quai dattan perditga ils numerus nums rum. da lieus e cultiras. Pir en il decurs dal temp medieval tardiv è vegnida integrada en il process da colonisaziun era glieud da lingua tudestga.
Ils temps da fluriziun da l'Urden dals premonstratens èn stads il 12. ed il 13. tsch., cura che lur members sa distinguivan tras lur fervenza religiusa e lur activitads per la furmaziun da la cuntrada. La crisa agricula ed ina morala per part degressiva durant il temp medieval tardiv han mess plaun a plaun las claustras en ruina. Durant il temp da la Refurmaziun èn vegnidas serradas tr. il 1525 ed il 1530 la claustra da Rüti e trais claustras en il Giura ed il 1548 era il convent a Claustra. A partir dal 1536 è la claustra da Curvalda ida pli e pli en decadenza. En il decurs da la Revoluziun franz. èn alura vegnidas schliadas las davosas claustras da premonstratens, tr. quellas il 1797 Bellelay e Grandcourt, il 1804 S. Gliezi/Cuira ed il 1807 Curvalda.
Litteratura:
Bundi, Besiedlung, 386-91, 412-15, 531-34; F. Hitz, Die Prämonstratenserklöster Churwalden und St. Jakob im Prättigau, 1992; HS IV/3, 271-329.
Martin Bundi
© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.
| |
|
Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail:
|
|
Preistorgia