Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents CurvaldaCussegl d'educaziun lemma sequent

Curvalda
Vischnanca polit., cirq. C., distr. Plessur, situada sur la Rabiusa a la via per Lai, cun Passugg, Araschga, insaquants aclauns e bains sparpagliads ed a partir dal 1-1-2010, tras fusiun, las anteriuras vischn. polit. da Malix e Parpan. 1149 in silva Augeria, 1191-1275 de Curwalde, tud. Churwalden (uffiz.). 1623 ca. 575 abit.; 1850 695; 1900 620; 1950 815; 2000 1'236. Chats da munaidas dal temp roman. La vasta regiun da guaud a la via dal Set (ospizi menz. il 1210) č vegnida urbarisada per gronda part en il temp autmedieval sin iniziativa da l'abazia premonstratensa da C. Colonisaturs dal sid da la Germania, ma era da derivanza rum. e gualsra, han colonisā la regiun a partir da la migiuria abaziala. En il 16. tsch. era C. gia germanisā. Ultra da la baselgia da S. Maria, attestada il 1149, č vegnida construida quella da S. Maria e S. Clau che vegn attribuida a las canonissas (13./14. tsch.), e quella da S. Mitgel (13. tsch.) per ils premonstratens che serviva a medem temp a la plaiv. Dapi il 1599 administrava in avugā il possess da la claustra bandunada, entant che la baselgia claustrala č vegnida utilisada dal 1616 fin il 1967 medemamain da la plaiv refurmada. Il 1275 eran ils baruns de Vaz ils possessurs dal signuradi da Strassberg (chastč en vischinanza da Malix), suenter il 1338 successivamain ils von Toggenburg, von Montfort e von Matsch. Il 1436 č la dretgira da C., resortida da quest signuradi e da l'avugadia claustrala, s'unida a la LDD. Dapi il 1471 proponiva C. al landfoct trais candidats per la tscherna dal mastral. Il 1649 ha C. cumprā ora ils dretgs austriacs. Las funtaunas d'entrada tradiziunalas eran l'allevament da muvel, l'agricultura ed il traffic da transit lung la Via Sura (Güglia/Set), nua che C. furmava cun Lantsch in port (societad da transport). Ina via charrabla č vegnida construida tr. il 1834 ed il 1840. Il 1851 č il cumin da C., che cumpigliava ils vischinadis da Malix, C., Parpan e Tschiertscha, vegnė transfurmā en in cirquit, al qual č vegnė incorporā era Prada. Dapi la mesadad dal 19. tsch. č la vischnanca da C. daventada enconuschenta per sias curas d'aria e da scharun. A partir dal 1961 ha la construcziun da runals e sutgeras promovė il svilup turistic. Il 1986 quintava C. 2'053 letgs per esters, 58% da quels en abitaziuns secundaras. Il 2005 lavuravan 31% da las persunas cun activitad da gudogn a C. en il sectur secundar (setgentarias da charn), 54% en il sectur terziar.
    


Litteratura:
Kdm GR 2, 215–48; N.G. Markoff, F. Brüesch, Land und Leute von Churwalden, 1985; Simmen, Wappen, 330-34.

Jürg Simonett

lemma precedents CurvaldaCussegl d'educaziun lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: