e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Salis, Martin von (Rietberg) Salis, Nikolaus von (Rietberg)  Salis, Meta von (Marschlins) * 1-3-1855 (Barbara Margaretha) en il chastè da Marschlins, † 15-3-1929 a Basilea, ref., da Eigias. Figlia dad Ulysses Adalbert, possessur da bains e perscrutader da la natira, e dad Ursula Margaretha n. von S.-Maienfeld. Nubila. Il 1863 ha S. frequentà l'Institut für höhere Töchter a Friedrichshafen (Baden-Württemberg) e dal 1868-71 l'Institut per mattas a Rorschach/SG. Suenter quella scolaziun, ha ella lavurà sco educatura per differentas fam. bainstantas en Germania. A partir dal 1883 ha ella studegià istorgia, filosofia ed istorgia d'art a l'Univ. da Turitg ed ha fatg il 1887 il doctorat cun ina lavur davart l'imperatura Agnes de Poitou. Sia dumonda per frequentar in semester da studi a l'Univ. da Basilea tar Jacob Burckhardt (1885) è vegnida refusada da las autoritads universitaras. Suenter la conclusiun da ses studis, è S. stada activa sco schurnalista libra, referenta e scriptura. En la «Züricher Post» dals 1-1-1887 ha ella publitgà in artitgel, en il qual ella postulava, per l'emprima giada en Svizra tud., l'egualitad giuridica cumplaina da las dunnas svizras, inclus il dretg da vuschar e d'eleger. Dal 1892-93 ha S. cumbattì cun meds publicistics per la reabilitaziun giuridica da la feminista Caroline Farner, ella è dentant vegnida sezza accusada dal derschader ch'aveva pers il process, ed è vegnida condemnada per avair violà l'onur da quel. Il 1904 ha ella vendì il chastè da Marschlins che basegnava ina renovaziun ed è emigrada cun sia amia Hedwig Kym a Capri. Ellas han cuntinuà a viver ens. era suenter la maridaglia da quella il 1910 a Basilea. Ils dischavantatgs da las dunnas ha S. elavurà era litterarmain en numerus romans e collecziuns da poesias, per part ens. cun sia partenaria da vita. Davart ses inscunters cun Friedrich Nietzsche, ch'ella ha emprendì d'enconuscher persunalmain gia il 1884 e ch'ella admirava, ha ella publitgà il 1897 il cudesch «Philosophie und Edelmensch» ch'ha gì grond success. Malgrà l'engaschament publicistic en favur da l'emancipaziun da las dunnas, na sa considerava S., ina aristocrata persvadida ed individualista, betg sco aderenta en il senn stretg dal moviment da las dunnas, vers il qual ella aveva disfidanza. Suenter il process pers il 1894, è S. sa mussada pli e pli amara ed è sa retratga en la vita privata. Ella  è sa distanziada da dumondas d'egualitad giuridica ed ha cumenzà a s'interessar principalmain per las ovras dal teoreticher da rassas franz. Joseph Arthur de Gobineau ch'è daventà renumà per ses «Essai sur l'inégalité des races humains» (1853-55) e per quellas dad auters filosofs conservativs. In pensar rassistic e naziunalistic tud. ha prendì suramaun en ils davos onns da sia vita. Ovras: Die Zukunft der Frau, 1886; Der Prozess Farner-Pfrunder in Zürich, 1893; Auserwählte Frauen unserer Zeit, 1900; Gemma, [1918]; Carl Ulysses von S.-Marschlins, 1923; Die unerwünschte Weiblichkeit, edì da D. Stump, 1988. Litteratura: Geneal. Salis, tav. 11/75; D. Stump, Sie töten uns, nicht unsere Ideen, 1986; D. Roth, Wer Rasse sagt, sagt Aristokratie, en: Basler Zeitschrift für Geschichte und Altertumskunde, 101/2001, 243-80; B. Klaas Meilier, Hochsaison in Sils-Maria, 2005. Andrea Bollinger  Salis, Martin von (Rietberg) Salis, Nikolaus von (Rietberg)  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: