e-LIR / Lexicon
Assistenza e-LIR
Contact
Publicaziun
Sponsurs
|
Lexicon Istoric Retic (LIR)
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
Dongo Vischnanca tal. situada en la part sura dal Lai da Com. Tr. il 879 ed il 1532 furmava D. cun Sorico e Gravedona las Trais Plaivs (tal. Tre Pievi) che controllavan l'access en Vuclina ed als pass grischuns. Durant il 13. tsch. han ils baruns de Sax tgirà relaziuns intensivas cun las Trais Plaivs da lur sedia a Roveredo sur il Monte D. D. appartegneva al domini da Milaun che suttasteva als Sforzas. Il 1512 han ils Grischuns occupà la vischnanca da D. ch'els han alura puspè pers il 1525 a Gian Giacomo Medici (il Medeghin) en l'Emprima Guerra da Müsch, evocada il 1527 da Gian Travers en sia «Chanzun da la guerra dalg Chiastè d'Müs». Dapi il 1430 fin il di dad oz vegnan explotads ed elavurads minerals da fier al Monte D.
Litteratura: H. Bruppacher-Bodmer, Die drei Pleven D., Gravedona und Sorico am Comer-See, en: BM, 1931, 328-49; Bezzola, Litteratura, 157-61; Bundi, Besiedlung, 259-64.
Adolf Collenberg
© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.
| |
|
Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail:
|
|