Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Salis, Vincenz von (Sils)Salouf lemma sequent

Salis, von
Schlatta da la noblezza bassa dal chapitel catedral da Cuira e fam. aristocratica da las Trais Lias, oriunda da la Bergiaglia cun residenza originara a Suogl, nua ch'è attestà il 1300 sco emprim in Rudolf. Ils S. provegnan prob. da la classa dirigenta da Com ed en il 14. tsch. eran els mo d'impurtanza locala. Il 1396 han els mess l'emprim mastral (podestà) da la Bergiaglia ed èn daventads notars en il sid dal Grischun. Els possedevan funs a Clavenna ed a Plür e tgiravan relaziuns da parentella cun l'elita dal ducadi da Milaun che ha concess ad els privilegis commerzials en ils onns 1391-1544.
En il 15. tsch. èn ils S. s'etablids tr. las fam. dirigentas dal chapitel catedral da Cuira. Els han schlargià lur possess da la Bergiaglia en l'Engiadin'Ota ed han stabilì allianzas matrimonialas cun fam. da la noblezza da servetsch da l'uvestgieu da Cuira, senza dentant obtegnair ina pussanza particulara sco administraturs da dominis episcopals. Il temp da fluriziun dals S. ha inizià en il 16. tsch. suenter la fundaziun da la Republica da las Trais Lias (1524). A partir da la mesadad dal 16. tsch. eran ils S., prevalentamain ref., sper ils Plantas la fam. la pli pussanta dal Grischun. En il temp medieval tardiv han els prestà servetschs mercenars en l'Italia dal Nord ed a partir dal 16. tsch. per las pussanzas grondas da l'Europa. Da la fam. d'uffiziers la pli briglianta dal Grischun ha cuntanschì ina trentina members fin la fin dal 18. tsch. il grad da gen., p.ex. Anton, Simon ed Ulysses. En Vuclina han ils S. mess en il 16. e 17. tsch., ens. cun ils Plantas, il pli grond dumber d'uffiziants.
A la posiziun dominanta dals S. ha contribuì lur derasaziun sur l'entir Grischun en pliras lingias sco ils S.-Samedan, ils S.-Grüsch, ils S.-Maienfeld, ils S.-Zizers, ils S.-Marschlins, S.-Sils ed ils S.-Rietberg a partir dal 16. tsch. tempriv. La lingia originara a Suogl ha subsistì, ulteriurs roms èn sa furmads en Vuclina (a Tiraun, lingia cat.), en Germania, en l'Austria ed en l'Engalterra. Durant ils Scumbigls grischuns en il 17. tsch. tempriv èn ils S. stads tr. ils acturs principals, solitamain engaschads da la vart da la partida franz.-venez., darar da la vart da la partida austr.-spagnola. La rivalitad cun ils Plantas ha culminà il 1621 en il murdraretsch da Pompejus Planta per incumbensa da la  partida venez. sut ils S.-Grüsch. Suenter la Guerra da trent'onns è l'influenza da la fam. s'augmentada en il Grischun ed en Vuclina. En las Terras subditas avevan els, en cumparegliaziun cun l'autra elita grischuna, il pli grond possess funsil e la pli spessa rait da relaziuns cun la classa dirigenta indigena. En il 18. tsch. han els mess en las Terras subditas il pli grond dumber d'uffiziants ed han era consolidà lur posiziun politica en il Grischun, nua ch'els avevan influenza en mintgina da las Trais Lias. Politicamain èn ils S. s'orientads fin a la Revoluziun pli ferm a la Frantscha, alura a l'Austria.
En il 18. tsch. èn pliras fam. dirigentas sa drizzadas cunter la posiziun dominanta dals S. en il Grischun ed en las Terras subditas. Il 1794 èsi reussì als Patriots grischuns, sco moviment d'opposiziun, da limitar questa pussanza. En il 18. tsch. ed en il 19. tsch. tempriv avevan ils S. ina gronda influenza en ils secturs da banca e da spediziun sco era en la funcziun da fittadins da duanas da las Trais Lias. Cun l'integraziun dal Grischun en la Republica helvetica è lur posiziun sco gruppaziun famigliara vegnida fermamain indeblida. Plirs S. han operà en il 19. tsch. sin il plaun chant. e fed. sco politichers e militars, p.ex. Johann Gaudenz e ses schender Johann Ulrich. Meta è sa fatga in num sco cumbattanta per ils dretgs da las dunnas e Jean Rudolf sco istoricher.



Archiv:
Aepisc. Cuira; ASGR, Afam.

Litteratura:
Salis, Familie von Salis; N. von Salis-Soglio, Regesten der im Archiv des Geschlechts-Verbandes derer von S. befindlichen Pergamenturkunden, 1898; Schweizerisches Geschlechterbuch 1, 469-502; 2, 684-87; 3, 377, 667-97; 5, 530-34; 7, 453-83; Geneal. Salis; Grimm, Aristokratie; Färber, Herrenstand; Collenberg, Amtsleute; HbBG 1 e 2; P.C. von Planta, Der Bernina-Bergwerkprozess von 1459-1462 und die Bergbauunternehmungen des Johann von S. 1576-1618, en: JHGG, 2000, 1-144; L. Scherini, D. Giovanoli, Palazzi e giardini S. a Soglio e Chiavenna, 2006.

Peter Conradin von Planta

lemma precedents Salis, Vincenz von (Sils)Salouf lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :