Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Santa DomenicaSanta Maria en Calanca lemma sequent

Santa Maria en Calanca
Ruina d'in chastè sin ina spunda grippusa sur la baselgia parochiala en la vischnanca da S. A l'emprima perioda (forsa anc avant il 1200) appartegnan ils fastizs d'in mir da tschinta, che suonda en maniera irregulara l'ur dal grip, e d'in tract d'abitar en la part settentriunala (fragments da liadira cun restanzas da picturas en rument). Da la segunda perioda (ca. 1300) deriva l'imposant donjon pentagonal (ina tur da defensiun e d'abitar). Il plaun il pli inferiur vegniva duvrà sco cisterna, dus plauns superiurs eran equipads cun cheminés e latrinas. La conclusiun superiura consistiva d'ina platta da defensiun. Il chastè era oriundamain ina sedia da l'aristocrazia locala (1203 ser Anricus de Calanca). En il 13. tsch. è el passà als Saxs ch'han laschà construir il donjon. Residenza da members da la fam. Sax, doc. il 1291, 1296 e 1316. Il chastè sez è attestà pir en il 15. tsch. (il doc. dal 1253, redigì en il castro Calanca, è ina falsificaziun dal 15. tsch.). Il chastè è vegnì bandunà prob. en il decurs dal 15. tschientaner.


Litteratura:
Clavadetscher/Meyer, Burgenbuch, 245-47; E. Agustoni, Guida all'arte della Calanca, 2005, 42.

Werner Meyer

lemma precedents Santa DomenicaSanta Maria en Calanca lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :