Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Flisch, PeterFlorentini, Nikolaus Franz lemma sequent

Flond
Anteriura vischn. polit., cirq. Glion, distr. Surselva (avant il 2001 Glogn), situada al sid dal Rain Anteriur sin la terrassa da Sursaissa. Fusiunada il 1-1-2009 cun Surcuolm a la vischn. polit. da Mundaun. 1519 Flant, Flond. 1850 196 abit.; 1900 193; 1950 162; 2000 179. Sper Chischlun, al vest da F., existan prob. restanzas d'ina fortezza (preistorica?). En il temp medieval e fin il 1519 era F. in vischinadi da Glion, alura ina vischnanca politica autonoma tras decisiun giudiziala. Suenter la repartiziun da guauds e pastgiras, č F. vegnė liberā da l'obligaziun da pajar taglias a Glion. Il 1526 han F. e Glion adoptā la cretta refurmada. Construcziun d'ina atgna baselgia 1713, autonomia ecclesiastica 1731. Ils chischners en la vopna da la vischnanca da F. renvieschan a l'agricultura anc fermamain pratitgada enturn il 1950. En il temp modern han ins avert sis chaltgeras en il territori com. da F.; la davosa, installada a la via veglia tr. F. e Glion, č stada en funcziun fin il 1906 (restaurada il 1990). Grazia a la meglieraziun generala, realisada il 1964-92 (ens. cun Surcuolm), ed a l'acquist da l'Alp Stavonas (vischn. da Sursaissa) il 1983, gioga l'allevament da muvel actualmain ina rolla relevanta. Parallel a quel sectur economic č sa sviluppā era il mastergn (p.ex. la construcziun en lain) e dapi il 1965 in turissem moderā. Consorzi da scola cun Surcuolm e Luven dapi il 2005. Il 2005 lavuravan 38% da las persunas cun activitad da gudogn a F. en l'emprim, 43% en il segund sectur. Part da la populaziun da lingua rum.: 1880 96%; 1941 91%; 1980 79% (LM); 2000 50,1%/72,1% (ML/Lindic).


Litteratura:
E. Camenisch, Wie S. Martin ob Ilanz eine einsame Kirche wurde, en: BM, 1927, 382 s.; Kdm GR 4, 42 s.; Gem. GR, nr 52, 1983; Gem. GR, 2003, 118 s.; LQ, 4-6-2008.

Martin Bundi

lemma precedents Flisch, PeterFlorentini, Nikolaus Franz lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :