Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents SurauaSurcasti lemma sequent

Surava
Vischnanca polit., cirq. Belfort, distr. Alvra, situada lung la via a la riva dretga da l'Alvra. Ca. 1580 Surraguas. 1725 89 abit.; 1850 159; 1900 148; 1950 203; 2000 250. Colonisaziun tras Rumantschs a partir dal 10. tschientaner. S. ha appartegnì al signuradi da Belfort, sur dal qual ils baruns de Vaz han exercità la suveranitad territoriala fin il 1338. Belfort, integrà il 1436 en la LDD, è passà dals conts de Toggenburg als de Monfort, alura als de Matsch ed il 1477 a l'Austria. Il 1652 ha cumprà ora Belfort, che cumpigliava era ina cuminanza da subdits da la Chadè, ils dretgs feudals austriacs. Il 1613 è vegnida stgaffida la mesa dretgira da Belfort Dadora (fin il 1851) che disponiva d'ina atgna dretgira civila. Ecclesiasticamain ha appartegnì S. a Brinzauls. Il 1611 è attestada la baselgia da S. Gieri a S. Dapi il 1725 furma S. in'atgna plaiv catolica. Fin en il temp modern tempriv han ils da S. pratitgà surtut l'allevament da muvel. A partir dal 19. tsch. èn sa domiciliadas numerusas interpresas da mastergnanza a S. a la via da transit per l'Engiadina e Tavau. Il 1871 han ins avert a S. ina fabrica da biscotgs, pli tard ina cartuscharia (1899-1912), ina chaltgera (1920-49) ed il 1961 in'ovra da material da construcziun. La via da l'Alvra è vegnida construida tr. il 1855 ed il 1858, l'access a la via da la Landwasser dal 1870-71. Il 1903 ha S. obtegnì ina staziun da la Viafier retica. Dal 1869-83 ha S. fatg part da la vischnanca da Brinzauls (oz vischn. da Brienz/Brinzauls). Part da la populaziun da lingua rum.: 1880 82,5%; 1980 34,4% (LM); 2000 10,8%/30,4% (ML/Lindic).


Litteratura:
Kdm GR 2, 376-78; K. Egli, Die Landschaft Belfort im mittleren Albulatal, 1978; Gem. GR, 2003, 358 s.

Jürg Simonett

lemma precedents SurauaSurcasti lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :