Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents ScuolSedrun lemma sequent

Sectur da servetschs
L'idea d'in sectur da servetschs independent č sa fatga valair pir en la segunda mesadad dal 20. tsch. cun il model dals trais secturs economics. Tenor il model usitą cumpiglia l'emprim sectur la producziun primara (o.t. l'agricultura), il segund sectur la producziun artisanala ed industriala da bains materials ed il terz sectur ils servetschs. Quest ultim č creschģ il pli baud ed il pli spert en ils lieus piuniers dal turissem e dals sanatoris: S. Murezzan, Puntraschigna, Tavau ed Arosa. Cuira aveva (ed ha anc adina) ina posiziun particulara sco center munic. d'administraziun e da commerzi e sco center da traffic (Traffic e transit). Gia il 1870 vegniva offert a Cuira quasi in terz da tut las plazzas da lavur en il sectur terziar. Il dumber dals emploiads en il sectur secundar aveva surpassą ses zenit gia avant l'Emprima Guerra mundiala; il svilup ad ina societad da servetschs aveva pia cumenzą gia baud a Cuira. L'Emprima Guerra mundiala e la crisa economica mundiala suenter il 1930 han provocą regress massivs en il sectur secundar; l'economia da guerra, pratitgada durant la Segunda Guerra mundiala, e la conjunctura, l'emprim anc flaivla, dal suenterguerra han indeblģ anc pli fitg il sectur secundar. Il sectur terziar ha cumenzą a progredir a moda effectiva en ils centers turistics en general pir suenter il 1960. En las regiuns preponderantamain agraras č sa fatga valair in'emprima midada da las structuras economicas tr. il 1900 ed il 1910, e la quota da ca. 10-16% da tut las persunas occupadas en il terz sectur č sa dublada fin il 1930. Era qua han ils stabiliments d'infrastructura influenzą il dumber e la cumposiziun da las persunas emploiadas. La creschientscha č succedida pli spert lung las lingias da viafier ch'en regiuns pli perifericas. Persunas occupadas en il sectur terziar: 1950 Svizra 35,8%/Grischun 42%; 1970 45,3/48,3; 1980 55/58,2; 1990 61,8/64,5; 2000 69,8/60,3; 2008 73,6/68,3.


Funtaunas:
UST.

Litteratura:
HbBG 3, 127 s.; Durchblick 2009: Graubünden in Zahlen, 2009.

Adolf Collenberg

lemma precedents ScuolSedrun lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :