Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Tscharner, [von]Tschiertscha lemma sequent

Tschentaments
Ils tschentaments cumpiglian princips giuridics davart il dretg criminal, civil e matrimonial e prescripziuns praticas. Els furman en lur totalitad il sistem giuridic d'ina cuminanza (Istorgia dal Dretg). Cun il declin dal domini feudal en il temp medieval tardiv han ils vischinadis ed ils cumins grischuns aquistŕ cun l'autonomia er il dretg da legislaziun. Tut las tentativas d'unifitgar il dretg civil e penal da surengiu čn vegnidas refusadas. In dretg matrimonial e civil cuminaivel sco er ina dretgira d'appellaziun correspundenta aveva mo la LG. Da la fin dal 14. tsch. fin il 1650 čn succedidas las grondas midadas en la legislaziun grischuna. Ils tschentaments cun lur numerusas agiuntas ed adattaziuns reflecteschan il svilup istoric multifar sco era las particularitads economicas e confessiunalas dals vischinadis e da las dretgiras. Savens čn els inditgads en uschen. cudeschs dal pajais (p.ex. il «Landbuch» da Tavau; artitgels e statuts da la LG). La reglementaziun ha cuntanschě finalmain - o.t. en l'Engiadina - ina dimensiun che surpassa per bler quai che vegn ozendi taxŕ sco "lavina da leschas". Dal 1650-1800 ha la legislaziun stagnŕ: ins ha strusch stgaffě novas leschas ed il dretg vegl, o.t. il dretg criminal, n'č betg vegně sviluppŕ vinavant. La Mediaziun ha procurŕ suenter il 1803 per in'unitad da dretg rudimentara, ma pir la Const. fed. dal 1848 e la Const. chant. dal 1854 han furmŕ la basa per il svilup dal dretg modern en il Grischun (Constituziuns).


Funtaunas:
Wagner/Salis, Rechtsquellen; RQGR; FDR.

Litteratura:
Sprecher/Jenny, Kulturgeschichte; P. Liver, Verfassungsgeschichte, en: RQGR 1, 13-40.

Adolf Collenberg

lemma precedents Tscharner, [von]Tschiertscha lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :