Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents VianoVias dals Polacs lemma sequent

Vias d'aua
Las vias d'aua eran destinadas antruras al transport (limità) da martganzia, o.t. da laina. Cuntrari a la colliaziun tr. Turitg ed il Grischun, nua che la martganzia pudeva vegnir transportada pli favuraivlamain cun bartgas sin il Lai Rivaun (Riva) e sin il Lai da Turitg, stueva il transit alpin vegnir exequì cun pitschens chars (veulas, chars da strada) e surtut cun chavals da sauma. En dimensiuns pli pitschnas vegniva rauba d'export era flottada sin il Rain, sin l'En e sin la Moesa (flottaziun). I sa tractava il pli savens da laina da mutagl liada a punteras, sin las qualas pudevan era vegnir transportadas autra martganzia e perfin persunas. Il transport da rauba sin il Rain concurrenzava ils berniers (roda) e permetteva da guntgir il furlait (taxa da transport sin vias e pass) ed ils dazis; el è perquai vegnì limità fermamain. La laina da mutagl derivava da la Surselva, ils flottaders per gronda part da Favugn, ed ins chargiava da La Punt/Rehanau aval. La plipart da la rauba vegniva spedida a Cuira. L'admissiun da martganzia era fitg contestada e vegniva fixada en reglaments. I sa tractava o.t. dals products da massa ris e vin, ma era dad aissas, charvun da lain e pals per vits. Ils spediturs eran responsabels per l'andament legal da las fatschentas. Igl era scumandà per motivs da concurrenza da stgargiar sin il territori da las Trais Lias - il lieu da destinaziun tradiziunal era Rheineck/SG, nua che la laina flottada vegniva era vendida. Il ferm current da l'aua ed il curs irregular dal flum pretendevan in transport en ina suletta direcziun. Anc il 1800 vegnivan flottads martganzia e passagiers duas giadas l'emna davent da Cuira. In cas spez. era la navetta a Maiavilla ch'è doc. dapi il temp rom. e ch'aveva sulettamain ina funcziun da punt per colliar la Via imperiala cun la via vers nord (Lai Rivaun-Turitg). En l'Engiadina Bassa vegniva flottà surtut laina dad arder sin l'En en la regiun da sal ad Alla, ed era sin la Moesa vegniva exportà laina dal Mesauc en la regiun da Milaun. Il plan fantastic da Pietro Caminada per ina via d'aua navigabla tras las Alps da la Germania fin a la Mar Mediterrana (Genua) è restà in siemi.


Litteratura:
R. Grünberger, Die Flösserei Bünden-Bodensee, en: BM, 1948, 290-301; H. Herold, Trift und Flösserei in Graubünden, 1982 (1991²); C. Santi, Note sulla lavorazione del legno nel Moesano, en: Museo Moesano, 1983, 7 s.; J. Mathieu, Bauern und Bären, 1987, 101-05 (1994³); A. a Marca, Acque che portarono, 2001; K. Wanner, Pietro Caminada und seine «via d'acqua transalpina», en: BM, 2005, 107-27.

Max Hilfiker

lemma precedents VianoVias dals Polacs lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :