Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Vonzun [Meisser-Vonzun], AnnyVopnas da las Lias e dal chantun Grischun lemma sequent

Vopna
Vopnas èn ensainas represchentativas en colur ed en furma da scut per ina persuna, fam., corporaziun u instituziun. Ellas èn naschidas en il segund quart dal 12. tsch. per distinguer ed identifitgar ils chavaliers betg pli d'enconuscher sut lur armadira ed èn sa derasadas tras las cruschadas. Las colurs las pli noblas eran l'aur e l'argient (mellan ed alv) che na dastgavan betg star in sin l'auter. Las autras colurs eran cotschen (la colur la pli frequenta), blau e nair. Las vopnas cuntegnan uschen. maletgs eraldics che sa dattan da la divisiun dal scut (simplas structuras geometricas, p.ex. scut sfendì verticalmain, spartì orizontalmain u diagonalmain) u figuras eraldicas sco corps celests, animals, plantas, figuras fabulusas ed artefacts. Applitgadas oriundamain sin il scut, dal qual ellas han mantegnì la furma (la vart da la vopna vegn perquai designada da l'optica dal purtader e betg da quella da l'observatur), èn las vopnas vegnidas fixadas prest era sin manduras e bandieras. A partir dal 12. tsch. vegnivan ellas applitgadas era sin sigils sco segns da testificaziun. Ultra da l'aristocrazia e d'instituziuns ecclesiasticas (uvestgieus, claustras, convents euv.) han uschia era corporaziuns sco mastergnanzas, citads e chantuns, che aspiravan a dapli autonomia, acquistà vopnas. La colliaziun da fam. u da signuradis vegniva exprimida tras la reuniun dals cuntegns da las vopnas respectivas en in scut. Ils purtaders han adina tschernì sezs lur vopna. Fam. ascendentas laschavan gugent sa nobilitar resp. confermar u meglierar lur vopna tras monarcs esters per blers daners. La crusch svizra è daventada la vopna svizra pir il 1815. En il 19. tsch. è l'eraldica vegnida promovida tras l'entusiassem da la Romantica per il temp medieval ed elevada ad ina scienza. 
L'eraldica s'occupa dal blasonament, v.d. da la descripziun da vopnas en ina lingua speziala, da l'istorgia e da las reglas da lur diever, da la creaziun e da la represchentaziun da las vopnas sco era dal dretg eraldic. A las univ. svizras vegn l'eraldica instruida en il rom da las scienzas istoricas auxiliaras. Il 1887 ha Maurice Tripet da Neuchâtel fundà la revista «Archives héraldiques et sigillographiques Suisses» (pli tard «Archives héraldiques suisses») che stat a la basa da la Societad eraldica svizra (fundada il 1891) e ch'è daventada ses organ il 1892, dapi il 1897 cun il titel parallel tud. «Schweizer Archiv für Heraldik». Tr. il 1954 ed il 1987 ha la Societad eraldica svizra publitgà ultra da quai mintga quartal il bulletin internaz. «Archivum heraldicum». Anc adina dastga manar mintga persuna en Svizra ina vopna, senza esser obligada da laschar registrar quella.


Archiv:
ASGR, collecz. da vopnas.

Litteratura:
H. Hablützel, H. Hess, Monumenta heraldica Helvetiae, 1944; L. Mühlemann, Wappen und Fahnen der Schweiz, 1977 (1991³); N.M. Gaudenz, Las vopnas: pitschen muossavia eraldic, 1988; D.L. Galbreath, L. Jéquier, Handbuch der Heraldik, 1989; DSS 2, 420-22 ; Simmen, Wappen; A. Maissen, Das Veltlin und die Grafschaften Chiavenna und Bormio. Heraldische Dokumentation der Bündner Herrschaft 1512-1797, 2006; F. Hitz, Neue Wappenbücher, en: BM, 2007, 103-09.

Adolf Collenberg

lemma precedents Vonzun [Meisser-Vonzun], AnnyVopnas da las Lias e dal chantun Grischun lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :