e-LIR / Lexicon
Assistenza e-LIR
Contact
Publicaziun
Sponsurs
|
Lexicon Istoric Retic (LIR)
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
Faller, Val Val laterala en la vischnanca da Mulegns, situada al sidvest da Mulegns. Il 1315 è attestada ina alpe dicta Valler en possess (sco pegn) da Johann von Rietberg, ministerial da l'uvestg. Suenter il 1343 è la val vegnida urbarisada. Il 1379 existivan a Tgà ed a Plang (a ca. 1930 m) la curt ed ils bains d'almain quatter famiglias. A Tgà sa chatta la chaplutta consecrada a la Visitaziun da Maria, menz. il 1643. Ils emprims abitants permanents derivan prob. da Stampa. A la Val F. han appartegnì en il temp medieval tardiv - sper las alps a Tgà ed a Plang - era ils aclauns da Plaz (1763 m) en la part d'amez e da Sblocs (ca. 1700 m) a l'entrada sanestra da la val. Quests aclauns furmavan a ses temp prob. il vischinadi da F., menz. il 1390. Durant il temp medieval è la val stada colliada cun la Val d'Avras tras ina via sur la Val Gronda e la Val Starlera d'ina vart ed ina via da stad tras la Val Bercla da l'autra vart. Ils guauds da schember dal temp medieval (fin ad in'autezza da 2200/2300 m) èn svanids, las culegnas èn sa transfurmadas en aclas. Litteratura: E. Meyer-Marthaler, Zur Frage der Walser im Oberhalbstein, en: BM, 1941, 326; Bundi, Besiedlung, 217-19.
Adolf Collenberg
© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.
| |
|
Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail:
|
|