Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Schlegel, Theodul [Theodor]Schluein lemma sequent

Schlingia
Val laterala dal Vnuost Superiur, pass e fracz. da la vischnanca tal. da Damal. La Val S. (tal. Val Sliniga, tud. Schlinigtal) s'avra a Schlü vers l'ost e sa sparta suenter 2 km en la Val d'Arunda ed en la Val S. per propi. A la fin da questa val maina il Pass S. (2295 m) en la Val d'Uina e tras questa en l'Engiadina Bassa. 1159 Sliniga. La Val S. č ina tipica cuntrada da bains. La pli veglia colonisaziun da la val pudess datar dal temp carolingic; ils bains han appartegně en scadin cas ecclesiasticamain fin en il 19. tsch. a la pravenda da S. Steffan sin la spunda a la sortida da la val. Grond moviment da cultivaziun da terren en il 13. tsch. en connex cun la fundaziun da la claustra da Mariamunt al sidvest da Barbusch. Ultra da lavurs da runcada, exequidas dals libers Rumantschs da Schlü e Barbusch, č la regiun era vegnida urbarisada e cultivada tras subdits da l'abazia da Mariamunt ch'era daventada qua tras la proprietaria principala da la val, munida cun la giurisdicziun bassa. La Val S. č vegnida cultivada e sanada intensivamain en il temp medieval. Anc oz ves'ins fastizs dals implants da sauar en la regiun dal sparta-auas al Pass da S. Las regiuns d'Arunda e S. čn stads strategicamain fitg impurtants durant la Guerra svabaisa (1499). Ils 21-5-1499 čn ids ils Grischuns en posiziun cun lur truppa principala davant il rempar a la Chalavaina, entant ch'ina armada da 2'000 umens era entrada la notg sequenta sur l'Alp Tell e la Sella da Tell (2380 m) en la Val S. ed aveva, la damaun dals 22 da matg, vegnind da Schlü e Laad, circumdŕ la fortezza da davos e segirŕ qua tras als Grischuns la victoria en la battaglia uschč decisiva a la Chalavaina.


Litteratura:
M. Caviezel, Die Calvenschlacht 1499, 1899; Rampold, Vinschgau, 189 s.

Martin Bundi

lemma precedents Schlegel, Theodul [Theodor]Schluein lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :