Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Lehmann, Heinrich LudwigLembra, Pass da la lemma sequent

Lei, Val da
Vallada auta en las vischnancas da Plür e da Calantgil situada en l'intschess dal Rain Posteriur. La val s'extenda sur 15 km ad in'autezza da 2000 m ed ha ina surfatscha da 51 km2. 1355 de Leylo, tal. Valle di Lei. Enturn la mesadad dal 14. tsch. è la Val da L. stada abitada temporarmain durant l'entir onn da colonists derivants dal sid. Pli tard è ella vegnida explotada sco pastgira, cun las alps chargiadas cun biestga chatschada dal sid sur ils pass da L. e d'Angeloga. Il 1462 han ils conts von Werdenberg-Sargans vendì lur possess a la vischnanca da Plür. En il 17. tsch. han ins explotà minerals en la Val da L. Cura che las Trais Lias han pers la Vuclina il 1797 è la val daventada ina zona da cunfin. Sin la spunda occidentala sa chattan pitschnas alps. Cun la correctura dals cunfins tr. la Svizra e l'Italia (1962-63) èn var 45 ha da la val vegnidas attribuidas a la vischnanca da Calantgil, cumprais il mir da serra dal nov batschigl da las OE Rain Posteriur (197 miu. m³).


Litteratura:
H.E. Pappenheim, Der Streit zwischen Italien und Graubünden um das Val di L., en: BM, 1947, 164-218; B. Mani e.a., Cudasch da Schons, 1961², 322-31; Unter Strom, 2006.

Jürg Simonett

lemma precedents Lehmann, Heinrich LudwigLembra, Pass da la lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :