Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Vieli, RamunVienna, Congress da lemma sequent

Vienna
La citad da V. era in dals centers da l'emigraziun grischuna en l'uschen. Monarchia austro-ungaraisa. L'Univ. da V. era da grond'impurtanza per la scolaziun umanistica. La plipart dals students grischuns dal temp medieval tardiv derivava da Cuira e da l'Engiadina. Dals 112 students attestads en il 15. e 16. tsch. (glista incumpletta) èn blers daventads pli tard reverendas e/u notars. Il 1627 ha concedì il papa Urban VIII a students «da la Rezia» duas plazzas da studi en il collegi da S. Barbara.
Ils emprims fastizs d'ina activitad commerziala da Grischuns a V. dateschan dal 1580: ils Pestalozzis da Cuira, suandads dals Molinaris, Zanchonis, Castelmurs, Picenonis ed il 1618 suenter la destrucziun da Plür, dals Giulinis e Lumagas. La preschientscha da pastiziers e cafetiers grischuns a V. n'è mai stada gronda, percunter han dominà ils maisters spazzachamins e lur suita mesolcinaisa durant radund trais tschientaners questa sparta en la chapitala austriaca. Ils spazzachamins da V. eran organisads en ina corporaziun pussanta, dirigida en ils onns 1775-1860 quasi exclusivamain da maisters da Soazza e da Roveredo. L'Emprima Guerra mundiala ha sigillà il declin era da las interpresas grischunas. Sco a Paris han blers Grischuns era servì en il regiment da guardia a V. Ils dretgs suverans da Habsburg/Austria en il Grischun (Razén, Otg Dretgiras, e.a.) èn vegnids exequids davent da Puntina (e betg da V.).


Litteratura:
F. Maissen, Bündner Studenten in Wien 1386-1774, 1964; O.P. Clavadetscher, Die Laufbahn von Wiener Studenten aus dem Engadin, en: BM, 1969, 315-22; Kaiser, Zuckerbäcker; H. Berger, Kaminfeger aus der Mesolcina in der Grossstadt Wien, en: Migration in die Städte, edì da H.-J. Gilomen e.a., 2000, 125-37.

Adolf Collenberg

lemma precedents Vieli, RamunVienna, Congress da lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :