e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Tscharner, Johann Baptista Tscharner, Johann Baptista von  Tscharner, Johann Baptista von * 20-1-1751 a Cuira, † 1-10-1835 Cuira, ref., da Cuira. Figl da Johann Baptista (*1722). 1) ∞ Anna Barbara n. Schucan, da Zuoz, 2) Elisabeth n. von Salis-Maienfeld. Scolas a Cuira, Seminari da Martin von Planta a Lantsch Sut 1763-67. Studi d'istorgia e giurisprudenza a l'Univ. da Göttingen 1768-70. Viadi a Paris 1771. Sperta carriera d'uffizis a Cuira grazia a la protecziun da ses bab. Maister da mastergnanza 1772, podestat a Tiraun 1775-77, emprim maister da mastergnanza a Cuira 1782, landfoct da Maiavilla 1783-85, derschader munic. 1787, curatur da la citad 1788, burgamester 1793, chau-lia 1794-95 e pres. da stan da la Republica 1797-98. Recepì en il dretg da burgais helvetic il 1798. Prefect dal chantun da Berna per quatter mais il 1799. Animà da l'idealissem illuministic e dal spiert da renovaziun dals fisiocrats, è T. s'engaschà per refurmas. Sin il champ politic sa stentava el da meglierar la const. statala grischuna e l'administraziun da las Terras subditas, sin il champ economic da garantir la libertad da mastergn, da reducir ils dazis e da promover refurmas agriculas. Il 1786 ha el fundà a Cuira ina chasa da paupers. Ad in tal agir vegniva T. animà tras sia tenuta religiusa, tenor la quala el refusava la vart dogmatica da la religiun, approvond la morala che motivava ad acziuns en favur da l'utilitad publica. T. ha dilucidà ses intents en div. publicaziuns, la realisaziun pratica da quels è dentant stada da pitschen success. En la dumonda davart la cundecisiun da la populaziun da la Vuclina, che avess pudì salvar la Vuclina al Grischun, n'ha T. betg prendì cleramain posiziun; el ha laschà en embarass ses cumpogn, il refurmist rad. Gaudenz von Planta. Sia idea da furmar ina terza forza refurmista tr. la partida franz. dals Salis e quella austr. dals Plantas e qua tras rinforzar il domini aristocratic en favur dal pievel n'era betg realistica. Ils refurmists èn bain s'organisads en la gruppaziun dals Patriots en favur dal progress, a la quala èn s'associads il 1793 era ils Plantas, iniziond qua tras la midada a la partida franz., entant ch'ils Salis han midà a medem temp en l'autra direcziun. Ed in revolta dal pievel ha purtà T. il 1794 a la testa da l'uschen. radunanza dal stan che aveva da realisar refurmas radicalas. Essend dentant lià severamain al princip da legalitad e prendend resguard sin ses conturn aristocratic, ha T. promovì l'ovra refurmistica en moda memia pauc decidida. Uschia ha el disditg il 1797, cura ch'el n'è betg s'empatschà da l'execuziun dal pli da las vischnancas che vulevan entrar en ils giavischs dals Vuclinais; uschia ha el surlaschà il champ a la partida dals Salis ch'ha manipulà cun da tutta sorts astuzias la voluntad dal pievel ed ha provocà la perdita da la Vuclina.   Ils merits da T. èn da chattar o.t. en il champ cultural: il 1786 aveva el fundà sin il bain ertà da sia segunda dunna a Gianin ina scola privata cun la mira da garantir a la glieud giuvna in'educaziun civica, tenor l'exempel dal Filantropin manà dad Ulysses von Salis-Marschlins enfin il 1777. Il 1793 è T. sa participà a l'acquist dal chastè da Rehanau, nua ch'el ha reinstallà quest institut ed affidà la direcziun a Johann Peter Nesemann; il 1798 è la scola vegnida serrada. Alura ha T. anc surpiglià, tr.a. a Berna, singulas incumbensas politicas, a partir dal 1800 è el dentant sa retratg da la politica ed è sa deditgà, suttamess en fasas a depressiun, a studis istorics privats. Cunredactur da «Der Neue Sammler» 1806-12 (ens. cun Johann Ulrich von Salis-Seewis). Litteratura: A. Rufer, Johann Baptista von T., 1751-1835, 1963; Bedeutende Bündner 1, 353-63; P. Düggeli, Die Bündner Patrioten 1787-1793, 1999, 100-10. Martin Bundi  Tscharner, Johann Baptista Tscharner, Johann Baptista von  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: