e-LIR / Lexicon
Assistenza e-LIR
Contact
Publicaziun
Sponsurs
|
Lexicon Istoric Retic (LIR)
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
Puntina Chapitala dal Bundesland austr. Tirol. En ils onns 1420 ha dischlocà il duca Friedrich IV von Habsburg sia residenza a P. Da là davent èn era vegnids guvernads ed administrads fin il 1752 ils dominis ed ils dretgs habsburgais en il Grischun: Tarasp, Razén, Otg Dretgiras, Engiadina Bassa. Dal zercl. 1799 fin a lur transferiment a Linz e Graz en il 1800 èn vegnids tegnids en fermanza a P. 85 ostagis, exponents da l'elita intellectuala e politica grischuna, sco aderents (effectivs u presumptivs) da la Frantscha e da la Helvetica (Deportads). Tr. il 1671 ed il 1900 eran inscrits a l'Univ. da P. var 120 students grischuns. A la professura da romanistica a P., fundada da Theodor Gartner il 1899, han ils Rumantschs d'engraziar perscrutaziuns impurtantas. Dapi il 1965 exista in lectorat rum. e dapi il 1972 ina partiziun da retoromanistica (cun l'organ «Romanica Ænipontana») a l'Institut da romanistica a P. Accent principal durant ils davos 10 onns èn stadas la lexicografia lad. e la toponomastica da la Retoromania submersa. Litteratura: F. Maissen, Bündner Studenten an der Universität Innsbruck 1671-1900, en: BM, 1977, 355-76; R. Ullik, Tirol und Graubünden, en: Österreich in Geschichte und Literatur, 1981, quad. 1, 265-76; Metz, Graubünden 1, 63-66; P. Videsott, Ein Jahrzehnt Rätoromanisch in Forschung und Lehre an der Universität Innsbruck (1988-1999), en: Annalas, 113/2000, 161-80 (cun glista da publ. retorum. 1988-99, 173-80).
Adolf Collenberg
© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.
| |
|
Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail:
|
|