Suarz

Subvia

Ils subdits da l'uvestg da Cuira han existì oravant tut là, nua che l'uvestg exequiva la suveranitad territoriala e la giurisdicziun, p.ex. en la Tumleastga ed en l'Engiadin'Ota. Ils subdits ecclesiastics da tals dominis cumpigliavan ils libers, ils nobels ed ils ministerials, plinavant ils libers dal terz stan (libers per semper, quadraris e quartanis), ils colons ed il servs. Subdits ecclesiastics devi ultra da quai era là nua ch'in signur feudal secular (da noblezza) exequiva la suveranitad territoriala, p.ex. en la Surselva Centrala, en il Partenz ed en l'Engiadina Bassa. En quels cas sa cumponiva la gruppa da subdits ecclesiastics mo da colons e da servs.
Ils libers pajavan a l'uvestg tschains collectivs (ant. tschains roials), che pudevan era vegnir cumpensads cun servetschs, e prestavan per part era servetsch militar en favur da l'uvestgieu. Ils da Scharons, Tràn e Tumegl p.ex. han prestà enturn il 1400 servetschs en connex cun la construcziun ed il mantegniment da la punt sur l'Alvra a Farschno, ils dal Partenz e da la Surselva pajavan lur tschains en furma da natiralias (bagiaunas/favas). Ils colons percunter stuevan pajar ina dieschma en furma da fritga u da biestga. Las submissiuns e las cundiziuns èn sa midadas permanentamain durant il temp medieval, ed en tschertas regiuns han existì relaziuns da submissiun ordvart cumplitgadas, p.ex. en l'Engiadina Bassa, nua ch'ils libers ed ina part dals colons e servs eran suttamess enturn il 1400 al cont dal Tirol (decasteri sin il chastè da Danuder), entant che la plipart dals colons e servs appartegneva a l'uvestgieu e giudeva ina gronda autonomia economica. Ils subdits da l'uvestg, domiciliads tr. la Punt Ota (cunfin istoric-politic tr. l'Engiadin'Ota e l'Engiadina Bassa) e Martina, avevan in agen derschader civil a Sur e Suot Tasna.

Als subdits da questas claustras han appartegnì enfin als Artitgels da Glion dal 1524 e 1526 ils libers, ils colons ed ils servs ch'han dentant obtegnì gia baud dretgs da cundecisiun. Ils subdits da la Cadi (casa Dei/claustra da Mustér) cumparan gia il 1285 cun in'atgna vopna ed il 1371 cun in emprim mastral. Cun ils cunalliads da la LG han els exequì dapi il 1424 la legislativa civila. Ils subdits episcopals dals Quatter Vitgs percunter han disponì dad atgnas leschas matrimonialas pir dapi il 1516 e dad in'atgna vopna pir dapi il 1527.

Suarz

Subvia