Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Scolas professiunalasScuders lemma sequent

Scolina
L'emprima scolina grischuna è attestada a Cuira il 1856, ina scola privata fin a sia integraziun en il sistem scolar da la citad il 1923. L'activitad professiunala creschenta da las mammas ha manà a la fundaziun da scolinas privatas (p.g.p. purtadas da societads da dunnas e da circuls ecclesiastics) u da scolinas com., o.t. en (ils paucs) lieus cun industria e turissem. Gia il 1931 existivan scolinas da l'entir onn u dals mais da stad. Il 1947 ha la Scola da dunnas dal Grischun cumenzà a furmar mussadras. Las scolinas vegnivan resguardadas sco med essenzial per mantegnair e rinforzar il rumantsch e per assimilar novs residents d'autras linguas, domiciliads o.t. en ils lieus fermamain periclitads tras il tudestg: la Sutselva, il Grischun Central e l'Engiadin'Ota. Il 1944 èn vegnidas fundadas sin iniziativa da Giuseppe Gangale e per incumbensa da la Lia Rumantscha las scolinas rum. ad Andeer, Scharons ed Almen. Per mancanza parziala u totala d'ina instrucziun da rumantsch en la scola populara han div. scolinas rum. stuì vegnir puspè dismessas il 1949 (p.ex. Cazas, Summaprada, Riòlta Sut, Giuvaulta, Scharons, Roten). Tr. il 1944 ed il 1971 è il dumber da las scolinas rum. s'augmentà da trais a 65, 40 da quellas autonomas, sis purtadas da la LR, 19 sustegnidas da quella. Las scolinas rum., manadas da la LR en ladin e sursilvan a Cuira, han servì fin il 1983 sco lieu da furmaziun per mussadras rum. (surpiglià dal Chantun) ed alura sco scolas d'exercizi. Dapi il 2004 vegnan tut las mussadras scoladas a la Scola auta da pedagogia dal Grischun . 


Litteratura:
G. Lechmann, Rätoromanische Sprachbewegung, 2005, o.t. 354-71.

Adolf Collenberg

lemma precedents Scolas professiunalasScuders lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :