Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents AustriaAutomobil lemma sequent

Auto postal
Il 1918 ha decidì il Cussegl fed. da remplazzar la posta a chavals tras l'auto postal. L'avrigl 1919 ha el declerà il traffic postal sco interpresa fed., surmuntond qua tras il scumond d'automobils (Automobil) en il Grischun. Dals 15 da zercl. fin ils 15 da sett. 1919 è circulà l'emprim auto postal (d'emprova) cun grond success tr. La Punt/Rehanau e Flem-Casa d'Uaul; per quest tschancun duvrava quel mo 70 minutas, en cumparegliaziun cun las 170 minutas da la posta a chavals. Tr. il 1920 ed il 1925 han quasi tut las rutas principalas, che na vegnivan betg provedidas directamain da la VR, survegnì lur auto postal (p.p. exceptà l'enviern). Dal 1939-45 han ins alura puspè mess en funcziun p.p. mo la posta a chavals. Suenter il 1946 è la rait dal traffic postal vegnida cumplettada fin en las vals lateralas, sco davosa lingia quella da Rueun a Pigniu (1974). Ils emprims autos postals eran anteriurs vehichels da l'armada svizra dal tip Saurer (char AD alpin), modifitgads per transportar 18 persunas. Dimensiuns da la rait postala: 1919 13 km/10'000 passagiers; 1975 1'123 km/4,6 miu.; 2003 1'240/9,2.



Litteratura:
J. Gartmann, Das Postauto in Graubünden, 1975.

Adolf Collenberg

lemma precedents AustriaAutomobil lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :