Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents AVBAvras lemma sequent

Aviatica
Ils 18-9-1906 č Victor de Beauclair sgulą cun in ballun a gas liger da Cuira vers il Signuradi ed ha inizią qua tras l'aviatica en il Grischun. Il favr. 1910 č René Grandjean ģ per l'emprima giada cun in eroplan a motor davent dal Rossboden/Cuira, ed il favr./mars 1910 ha la Societad Wright organisą in curs per pilots a S. Murezzan. L'aviaziun militara dal 1914-18 ha purtą a l'aviatica in svilup tecnic considerabel. Hans Luzi von Gugelberg, colonel e piunier sin il champ da l'aviatica da balluns en il Grischun (brevet enturn il 1906, renumą pilot da concurrenza aviatica), č stą cumandant da l'emprima cumpagnia da balluns da l'armada svizra, incaricada da diriger ils tirs da l'artigliaria.
A partir dal 1919 č l'aviatica civila sa sviluppada a moda rasanta era en il Grischun (centers a Tavau e S. Murezzan). Il pilot precursur Walter Mittelholzer ha atterrą pliras giadas sin il Lej da S. Murezzan cuvert da glatsch. A partir da l'enviern 1920 han ins realisą sgols cun passagiers davent da S. Murezzan e Tavau. Ils 30-9-1923 č vegnģ organisą al Rossboden/Cuira ina gronda demonstraziun da sgol cun tr.a. 17 aviuns militars. A l'occasiun da la demonstraziun dal 1929 čn era sa participads ils emprims pilots grischuns Gottlieb Siegrist, Albert von Tscharner, Peter Pieth, Hans Luzi Bärtsch e Steffi Jösler. En quels onns č creschģ il basegn da plazzas aviaticas per garantir il servetsch da currier als centers da cura. Durant ils emprims decennis d'aviaziun en il Grischun han Cuira, Tavau e S. Murezzan concurrenzą per ina plazza aviatica ch'č finalmain vegnida accordada a l'Engiadina. Il 1937 ha la Societad da traffic da Samedan realisą ens. cun la Societad Plazza aviatica Engiadin'Ota (Speo), sustegnida da Mittelholzer (directur da la Swissair), il project «Champagna» a Samedan. Il 1-12-1937 ha atterrą l'emprim aviun sin la nova plazza aviatica - la pli auta en l'Europa (1709 m). Dapi il 1938 vegn utilisą quest eroport dal DFM (oz DDPS) per sgols militars. Quel ha alura cumprą la plazza aviatica il 1950, permettend dentant era sgols civils durant las stagiuns da stad e d'enviern.
Durant la Segunda Guerra mundiala aveva la Heliswiss ina basa a Domat. Otto Würth, comm. da la gruppa d'aviuns a vela Arosa, č stą il sulet piunier sin il champ da l'aviatica da sport dal Grischun. Il 1939 ha gģ lieu l'emprim champ internaz. d'aviuns senza motor a Samedan, al qual han era participą ils clubs da Tavau, d'Arosa e d'Engiadina. Dal 1939-45 č l'aviatica civila alura vegnida sistida. Il 1948 ed il 1973 ha Samedan organisą ils campiunadis mundials d'aviuns senza motor. L'hotelier e piunier sin il champ da sgols cun atterrament sin glatschers, Fredy Wissel da S. Murezzan, č sa tschentą il 1950 cun in eroplan cun schlusigls sin la Corviglia ed ha cun quai fundą il salvament cun agid d'eroplans. L'aviatica civila da salvament exista dapi il 1952. Dapi il 1958 fa la Heliswiss transports commerzials davent da Samedan. Sin il Rossboden/Cuira han ins tolerą fin il 1961 atterraments intermediars occasiunals. Il dec. 2003 ha il Chantun surpiglią da la Confed. la plazza aviatica a Samedan. Dapi il 1969 dat il Grischun ina contribuziun annuala a la plazza aviatica a Ragaz Bogn. A Flem vegnan organisadas dapi il 1974 emnas da balluns ad aria chauda. Il 1974/75 č vegnida fundada a Scuol l'emprima scola da sgol cun delta da l'Europa. Plazzas aviaticas l'onn 2003: plazza aviatica civila e militara a Samedan. Basas d'helicopters: Air Grischa a Domat, Vaz Sut, Tavanasa e Samedan; Rega a Vaz Sut; Heli Rezia a S. Vittore.


Archiv:
A. d'aviatica GR, Roland Küng, Juckern.

Litteratura:
TG, 1979, nr 4, 219-38.

Adolf Collenberg

lemma precedents AVBAvras lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :