e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Balzer, Simon Bancas  Banca Chantunala Grischuna (BCG) Fundada il 1870 sco institut da dretg public cun sedia a Cuira, installada l'emprim en la Chasa Grischa, temporarmain en l'uschen. Staatsgebäude am Graben, a partir dal 1911 en l'agen edifizi a la Plazza da la Posta. La BCG ha remplazzà la Banca commerziala (Bancas). Il 1870 ha la cumissiun dal Cussegl grond elegì l'emprim directori da trais comm. per ina durada da trais onns. A partir dal 1970 è in pres. vegnì incaricà cun la surveglianza da la banca ed autorisà da prender decisiuns urgentas. Dapi il 1975 maina ina giunta dal cussegl da banca l'institut bancar e fa la supervisiun. Quest cussegl exista dapi il 1874 e consista dad 11 comm. elegids mintgamai per trais onns (fin il 1894 da la cumissiun dal Cussegl grond, alura dal Cussegl grond sez); el controllescha tr.a. il quint annual per mauns dal Cussegl grond, dapi il 1970 per mauns da la Regenza. Tenor ils statuts dal 1970, revedids parzialmain il 1975 ed il 1988, èn las activitads principalas limitadas, sco gia dapi il 1870, al territori grischun. Il 1955 ha la BCG cumenzà a stabilir ina rait d'agenturas e da filialas: il 1970 cumpigliava quella 88, suenter la reorganisaziun dal 1994 100 ed il 2000 92 agenturas e filialas. La BCG è in institut statal cun garanzia statala. Dapi il 1975 emetta ella scrits da participaziun. Davart la repartiziun dal retgav decida dapi il 1998 il cussegl da banca. Persunal: 1970 369; 1980 537 (204 dunnas/0 en il cader); 1990 694 (296/5); 1995 783 (329/18); 2002 1'093 (389/83); 2006 1'145 (276/87). Bilantscha 1950 363,2 miu. frs, 1975 2,9 mia.; 2000 11,9 mia. Dapi il 1975 operescha la BCG cun agid da l'EED. Litteratura: C. Schmid, Die Graubündner Kantonalbank im Wandel der Zeit 1870-1995, en: Graubündner Kantonalbank 1970-1995, 1995, 73-127; Neubau Graubündner Kantonalbank, en: BM, 2006, 419-531. Adolf Collenberg  Balzer, Simon Bancas  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: