Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Benedict, SimeonBener lemma sequent

Benedictins
Ils benedictins furman in urden cat. da muntgs (lat. Ordo Sancti Benedicti, OSB), numnà suenter Benedict da Nursia († 547). La regla da Benedict è s'etablida relativamain tard, l'emprim al nord da las Alps. En il 7. ed 8. tsch. (epoca da reglas cumbinadas) vegniva ella observada sper autras reglas. En il 8. tsch. han las claustras benedictinas en il territori alemannic-retic introducì, sut l'influenza da la pussanza francona, ina furma pli clera. Questas claustras eran vegnidas fundadas da fam. da magnats regiunals: en la Currezia cumparan ils Zaccons/Victorids sco fundaturs da las claustras da Mustér, Cazas, Mistail e Faveras ed evtl. era da quella da Müstair. L'integraziun da las baselgias imperialas en il sistem carolingic garantiva a questas fundaziuns l'existenza ed il sustegn. Sut l'influenza da Benedict d'Aniane († 821) èn vegnids mess accents marcants fin il di dad oz: l'abit nair cun capuza, la claustra gronda, la tgira speziala da la liturgia e las activitads culturalas colliadas cun quella. Ils cudeschs da fraternisaziun da S. Gagl e Rehanau ed il «Liber Viventium» da Faveras (800/820) dattan perditga da vastas colliaziuns tr. las claustras carolingicas. Las claustras benedictinas han giugà ina rolla impurtanta en il process d'urbarisaziun e da colonisaziun da la Currezia, p.ex. la claustra da Mustér en la Val Ursera ed en la Sursassiala. En il rom da la refurma conventuala (10./11. tsch.) han las claustras reticas pudì mantegnair lur autonomia. Il 1602 è vegnida fundada la Congregaziun benedictina svizra, e dapi il 1893 èn las claustras benedictinas reunidas en la Confederaziun benedictina. Il center spiertal da quella è il Collegi da S. Anselm a Roma, la residenza da l'avat-primas (abbas primas). Malgrà quest'uniun èn ils benedictins ina cuminanza lucca da claustras independentas, organisadas da lur vart en 21 congregaziuns (per gronda part reuniuns naz.). Il temp dapi il Segund Concil vatican è caracterisà d'in chal marcant da vocaziuns.


Litteratura:
HS III.

Leo Ettlin

lemma precedents Benedict, SimeonBener lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :