Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Biberegg, Konrad vonBiblioteca chantunala grischuna lemma sequent

Biblas
Las biblas veglias lat. èn vegnidas scrittas, illustradas ed ornamentadas durant tschientaners da muntgs a maun e sin pergiamina ed èn perquai ordvart preziusas. L'invenziun dal palpiri e da las letras moviblas en il temp medieval tardiv han pussibilità d'edir biblas en blers exemplars ed a moda pli favuraivla. La Refurmaziun ha sustegnì e propagà la publicaziun da biblas en la lingua dal pievel e stimulà la lectura en baselgia ed o.t. en famiglia.

Part refurmada

Jachiam Bifrun translatescha e publitgescha il 1560 ad agen quint il «Nouf Sainc Testamaint» en puter e fixescha qua tras il rum. sco lingua da scrittira (segunda ediziun tras Luzi Papa, 1607). Johann Luzi Gritti lascha suandar il 1640 ina translaziun dal grec. En l'Engiadina Bassa edescha Durich Chiampell il 1562 «Un cudesch da psalms» en vallader. Joan Pitschen Saluz, Nikolaus Antonius e ses figl Jacob Anton Vulpius translateschan parts dal V.T.; Jacob Anton Vulpius e Jachen Dorta agiunschan il «Nouf Testamaint» e preschentan il 1679 l'ediziun cumpletta da «La sacra Bibla», l'uschen. Bibla da Scuol (1520 p., 2000 exemplars). Ina part da la segunda ediziun dal 1743/45 è deditgada a Frederic II, retg da la Prussia. Suenter ch'il refurmatur lad. Steffan Gabriel aveva publitgà gia il 1611 ina seria da psalms en «Ilg vêr sulaz da pievel giuvan», edescha ses figl  Luzi il 1648 «Ilg Nief Testament [...]». Peter Saluz, Martin Nicolaus Anosi (dus Ladins) e Christian Caminada cuntinueschan la lavur sin quella basa e publitgeschan a Cuira il 1718 «La s. Bibla», l'uschen. Bibla da Cuira, "ent ilg languaig rumonsch da la Ligia grischa", q.v.d. en sursilvan (1160 p., pendant a la Bibla da Scuol). Intgins exemplars èn deditgads a Georg I, retg da la Gronda Britannia (segunda ediziun dal 1752, ulteriuras ediziuns dal 1856 e 1869/70). Davosas translaziuns ed ediziuns: Jachen Ulrich Gaudenz (N.T., 1932, en ladin), Pieder (Peder) Paul Cadonau e Hercli Bertogg (N.T., 1954, en sursilvan). Da grond'impurtanza per l'instrucziun èn stadas era las ediziuns parzialas per la scola: la «Bibla pitschna» (en vallader) da Jacob Anton Vulpius, las «Istorias biblicas», edidas dal Colloqui d'Engiadin'Ota a partir dal 1872 e la «Bibla illustrada per infants» (1939) da Pieder Paul Cadonau (en sursilvan) e da Gian Gianet Cloetta (en ladin).

Part catolica



Da vart cat. è la Bibla restada en ils mauns dal clerus. Ditg èn perquai vegnidas translatadas mo parts da quella per diever dal servetsch divin. Il 1674 publitgescha Balzer Alig las «Epistolas ad Evangelis». Francestg Damian Gallin cumplettescha quell'ovra tenor il «Missale Romanum» e reedescha ella il 1737. Il 1930 edescha Placi Sigisbert Deplazes il «Cudisch dils Evangelis»; quest'ovra cun commentaris ed instrucziuns tenor Glienard Goffine (gesuit franz.) daventa il cudesch da fam. per propi en Surselva. Il 1949 suonda il «Niev Testament» da Carli Fry, il 1967 las «Epistlas ed evangelis» da Gion Martin Pelican ed Ursicin G.G. Derungs. Il 1971-81 translateschan Gion Martin Pelican, Martin Bearth e Gieri Cadruvi il «Lecziunari» (en surs.); Duri Loza fa il medem en surmiran. In novum è la «Bibla romontscha ecumena, N.T.» (1988), procurada dal Decanat surs. e dal Colloqui Sur igl Uaul e translatada da Gion Martin Pelican e Valentin Bertogg. Era per la part cat. èn las biblas per il diever en scola stadas d'impurtanza: la «Historia dil Veder e Niev Testament» da Sigisbert Frisch dal 1823, l'ediziun da  Gion Martin Durgiai (1851) e da Placi Tenner (1868, reediziuns 1905 e 1928, cun illustraziuns). Il 1944 edescha Placi Sigisbert Deplazes ina nova «Bibla de scola», suandada il 1973 da la «Bibla per scola e pievel» da Flurin Maissen OSB ed U. Gion Geli Derungs.




Litteratura:
Bezzola, Litteratura; BR, nrs 498-621; Deplazes, Funtaunas 1 e 2; La Bibla en rumantsch, en: Bibla Actuala, 45/1998, nr 3, 6-25.

Gion Deplazes

lemma precedents Biberegg, Konrad vonBiblioteca chantunala grischuna lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :