Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Milanesse, GiulianoMilaun, Ducadi da lemma sequent

Milaun, Capitulats da
Il term Capitulats da Milaun designescha il contract dal 1639 per la restituziun da las Terras subditas (Vuclina, Buorm e Clavenna) a las Trais Lias e sias renovaziuns en vigur a partir dal 1726 e 1763. En il Capitulat da Milaun dal 1639 aveva la Spagna, che exercitava la suveranitad sur la Lumbardia, cedý suenter ils Scumbigls grischuns la supremazia sur las Terras subditas, a las qualas ella aveva per˛ garantý l'exclusivitad da la confessiun catolica. En la Pasch eterna cun la Spagna, colliada stretgamain cun la cunvegna davart las Terras subditas, gievi per ils pass grischuns, pia per ils dretgs da passagi da truppas habsburgaisas, ma era per privilegis commerzials e per pensiuns.
Cura che Milaun Ŕ passÓ il 1706 a l'Austria (en la Guerra da successiun spagn.) han ils Grischuns aspirÓ ad ina renovaziun dal Capitulat da Milaun ch'Ŕ reussida pir il 1726. Quella ha facilitÓ l'import da granezza, ma ils refurmads restads en Vuclina Ŕn vegnids bandischads senza misericordia. Quai ha provocÓ tensiuns tr. las Trais Lias ch'han manÓ ad ina dispita cun Cuira per il dretg da precendenza.
Il Capitulat da Milaun revidý dal 1763 - en concurrenza cun ina renovaziun da l'allianza cun Vaniescha - ha purtÓ novs privilegis commerzials. El ha dentant impedý la realisaziun d'ina via da transit da Bergam a Murbegn. Vaniescha ha sin quai privÓ ils commerziants grischuns da lur privilegis, da maniera che passa 1000 fam. han stuý bandundar la citad. Ils Vuclinais, che n'en betg vegnids resguardads en tut questas cunvegnas, Ŕn restads cun mauns vids. Las cunvegnientschas concernent ils dretgs d'importar furment e ris (Tratta) sco era ils pajaments e las pensiuns a politichers e militars han percunter promový la corrupziun. Il mess spagn. ed era quel austr. (a partir dal 1714) han survegný tras ils Capitulats da Milaun ina ferma posiziun en la politica exteriura da las Trais Lias. Economicamain n'era il Capitulat da Milaun betg mo impurtant per il commerzi da muvel e da granezza, ma serviva, grazia a tschertas facilitaziuns da duana, era al traffic da transit e favurisava ils possessurs da terrenádal Grischun domiciliads en las Terras subditas. La perdita da quellas (1797 tras la Confisca), la fundaziun da la Republica cisalpina il 1797 ed il passagi da la Lumbardia a l'Austria il 1815 han mess ina fin a quests privilegis.


Litteratura:
F. Caderas, GraubŘndens Kapitulat mit Mailand von 1726, en: JHGG, 1959, 45-130; A. Wendland, Der Nutzen der Pńsse und die Gefńhrdung der Seelen, 1995; R. Theus, Il trattato di Milano del 1763, 1997.

Max Hilfiker

lemma precedents Milanesse, GiulianoMilaun, Ducadi da lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :