Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents CatastrofasCathomas, Gion Battesta lemma sequent

Catechissem
Il term catechissem designescha dapi il temp cristian tempriv l'entruidament en las dumondas fundamentalas da la cardientscha cristiana surtut sco preparaziun al batten. Dapi l'invenziun da la stampa da cudeschs e suenter la Refurmaziun vegnan era ils veritabels cumpendis da la cardientscha cristiana, che disponan usitadamain d'ina structura da dumondas e respostas, attribuids als catechissems.
Ils catechissems rum. èn fritgs da la Refurmaziun e da la Refurma catolica. Omadus moviments sa stentavan da propagar lur dogmas divergents. Els faschevan quai en furma da dumondas e respostas. La gronda quantitad e varietad idiomatica dals catechissems dat perditga da lur impurtanza per las duas confessiuns e la lingua rumantscha. L'Engiadina ha survegnì l'emprim catechissem: «Üna cuorta e christiauna fuorma» (1552) da Jachiam Bifrun, ina translaziun dal catechissem tud. da Johannes Comander e Johannes Blasius (quatter ediziuns fin il 1615). Ses successur è il catechissem per l'Engiadin'Ota e Bravuogn dal 1635 e dal 1690, suandads dal remartgabel «Catechisem da chianter» (1674) da Peider Jan Büsin (140 strofas a set lingias) e dal «Christian catechisem» (1686, 1691²) da Caspar Frizzoni. Da vart cat. ha Gian Peidar Schalchett edì il 1624 ina «Cuorta ductrigna christiauna» (en puter). L'Engiadina Bassa dispona dapi il 1668 da ses «Catechismus oder intraguidamaint», cun 12 ediziuns fin il 1853, la plipart da quellas stampadas a Scuol.
En la Sut- e Surselva cat. cumpara l'emprim catechissem il 1611 (en suts.) resp. il 1615 (en surs.): il «Curt mossament» da Gion Antoni Calvenzano, stampà a Milaun, cun 11 ediziuns fin il 1757, remplazzà a partir dal 1745 successivamain da la «Cuorta doctrina» da Peter Canisius. Per la Surselva ref. ha Steffan Gabriel publitgà il 1611 l'emprim «Curt catechissem», part integrala dad «Ilg vêr sulaz da pievel giuvan», cun 15 ediz. fin il 1649. En Sutselva aveva Daniel Bonifaci edì gia il 1601 il «Catechismus», ina translaziun da quel da Johann Pontisella. En Surmeir han existì en il 17./18. tsch. betg main che 12 differentas ediziuns da ductrinas dal cardinal Robert Bellarmin. Da quellas era o.t. l'uschen. Bellarmin pitschen («Cuorta duttrina», 1723) fitg derasà. Dasperas existivan pliras ediziuns da la «Doctrina christiana [da] Brescia» (1734) e - sper ils catechissems surmenziunads -  div. auters en dialects locals, p.ex. a Tarasp, Sta. Maria en Val Müstair e Domat (catechissem biling, 1733). Dal 1825 datescha il «Catechissem economic» (in unicum), edì da Placi a Spescha per ses parent Joseph Spescha.


Funtaunas:
BR, nrs 1252-84.

Litteratura:
Bezzola, Litteratura; W. Frei, Eine rätoromanische Katechismus-Handschrift von 1832 aus Flims, en: BM 1980, 23-32; Deplazes, Funtaunas 2 e 3.

Gion Deplazes

lemma precedents CatastrofasCathomas, Gion Battesta lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :