Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Chapitani da matsChasa da purs lemma sequent

Chapitel catedral da Cuira
Il chapitel catedral č la cuminanza corporativa dal clerus d'ina baselgia episcopala (catedrala, dom). Las emprimas menziuns da chapitels catedrals en ils uvestgieus svizzers ed en la diocesa da Com - responsabla per parts dal Tessin, la Vuclina e (fin il 1869) la Val Puschlav - dateschan dal 9. tschientaner. Lur funcziuns essenzialas eran l'arranschament solen dals cults divins en la catedrala, la tscherna da l'uvestg (savens en concurrenza cun il papa u cun pussanzas secularas), la cussegliaziun da l'uvestg sco era la participaziun a l'administraziun ecclesiastica e civila (a partir dal temp medieval tardiv).

Il chapitel catedral da Cuira en il temp medieval

Quel č attestā en la diocesa da Cuira (Cuira [diocesa, prinzi-uvestgieu]) dapi il 940. En la confruntaziun cun l'uvestgieu chattava el savens sustegn en la LCD. Durant l'epoca dals uvestgs esters (14./15. tsch.) segirava il chapitel catedral ils dretgs da l'uvestgieu. Statuts dateschan dals onns 1273, 1282, 1321 (capitulaziun electorala per la tscherna da l'uvestg), 1349 e 1414. Dumber da canonis: 1237 38; 1283 24; 1416 17; 1472 23. Dignitaris: prevost, decan, scolasticus, cantor (dapi il 1235), custos. A partir da la fin dal 13. tsch. na fascheva l'uvestg betg pli persunalmain dretgira en cas ecclesiastic, ma numnava in derschader clerical che s'orientava o.t. al dretg processual canonic roman (uffizialat). En il Vnuost lontan occupava l'archiprer l'uffizi dal derschader clerical, en l'Engiadina, savens inaccessibla, il decan.                               
                                                                                           Lothar Deplazes (ac)

Il chapitel catedral da Cuira en il temp modern

Premissas per vegnir recepė en il chapitel catedral eran ina derivanza nobla u in grad academic. La Refurmaziun ha provocā ina gronda perdita d'entradas ed ina diminuziun dal dumber da canonis residents. Ils statuts, relaschads dal nunzi Giovanni della Torre il 1598, han fixā il dumber da canonis residents (purtaders da las dignitads) a sis, ils ulteriurs 18 comm. dal chapitel catedral da Cuira betg residents en la curt episcopala avevan il dretg da participar a l'elecziun da l'uvestg. Il prevost vegniva provedė da la Sontga Sedia, il decan dal chapitel catedral, il cantor ed il custos vegnivan elegids da l'uvestg. Ils Artitgels da Glion dal 1524 e 1526 han limitā fermamain l'influenza da las dretgiras episcopalas. Il vicari general era in canoni resident ed occupava savens era la funcziun da l'uffizial (mo temporarmain en il 16. tsch., senza interrupziun pir a partir dal 17. tsch.). En il Vorarlberg, il Vnuost, il Mesauc, il Surses ed en Surselva admoniva in vicari il clerus a la disciplina, infurmava la curia episcopala ed organisava conferenzas pastoralas. Fin il 1941 vegnivan ils uvestgs elegids dal chapitel catedral e confermads da la Sontga Sedia. Cun Johannes Vonderach (uvestg dal 1962-90) ha il papa nominā il 1957 per l'emprima giada in coadjutor cun dretg da successiun, il 1988 ha el accordā il medem dretg a Wolfgang Haas (1990-97). La nominaziun da quel ha provocā il 1998 la separaziun ecclesiastica dal Liechtenstein e da l'uvestgieu da Cuira. Ils canonis exequeschan mo anc funcziuns spiritualas, o.t. en l'administraziun sco vicaris generals ed uffizials. Dapi il Segund Concil vatican han els pers in pau da lur impurtanza sco cussegliaders dals uvestgs tras autras instituziuns, sco p.ex. ils cussegls dals prers.
                                                                                            Pierre Surchat (ac)


Litteratura:
HS I/1, 512-77; G. Capaul, Das Domkapitel von Chur 1541-1581, 1973; P. Hersche, Die deutschen Domkapitel im 17. und 18. Jahrhundert, 3 ts, 1984.



lemma precedents Chapitani da matsChasa da purs lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :