Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Ardüser, HansArmada lemma sequent

Ardüser, Johann
* 25-2-1585 a Tavau, † 28-3-1665 a Turitg, ref., da Tavau e da Turitg (1620). Figl da Christen, scrivant d'armada, e da Drina n. Portmann. ∞ 1624 Elisabeth n. Ziegler, vaiva da Johann Jakob Holzhalb. Davart sia furmaziun ha nudà A. en ses cumpendi da geometria cumparì il 1627 ses viadis a l'ester e sias activitads praticas tar uffiziers ed architects, o.t. il general Camillo Caracciolo, Principe d'Avellino a Napel († 1617). Alura inschigner per il colonel Bernhard Schaffalitzki da Württemberg en servetsch venez., pli tard svedais". Sin recumandaziun da Schaffalitzki ha la citad da Turitg engaschà A. il 1620 sco inschigner da citad per las novas lavurs da fortificaziun. A. ha era surpiglià incumbensas ed expertisas da l'exteriur, p.ex. per fortificaziuns en il Grischun ed a Schaffusa. Il 1642 ha el cumenzà a realisar, en collavuraziun difficila cun Hans Georg Werdmüller (1616-1678), la fortificaziun da Turitg. Comm. dal Cussegl grond da Turitg a partir dal 1657. Ses cumpendis «Geometriae theoricae et practicae» (1627) ed «Architectura von Vestungen» (1651) dattan perditga dal vast orizont d'A. Anc bler pli impurtantas èn dentant sias collecziuns d'agens plans e da skizzas estras, archivadas il schan. 1665 en la Biblioteca munic. da Turitg (oz Biblioteca centrala). Quellas cumpiglian plans da citads e da fortezzas da l'entira Europa sco era dissegns da construcziun sacralas e profanas, da colonnadas, portals, funtaunas, monuments sepulcrals ed altars. La part principala concerna la citad da Roma e mussa che A. sto avair passentà ses temp da furmaziun betg mo a Napel, mabain er a Roma tar ils architects tessinais Domenico Fontana e Carlo Maderno. Dunsainas d'auters plans reguardan edifizis impurtants en div. lieus en l'ulteriura Italia, en la Germania dal Sid ed a Turitg. Il 1627 aveva A. exprimì l'intenziun d'edir ina "Architectura civilis", in'idea ch'el ha però bandunà. Constructur presumtiv da la Rohanschanze sper Landquart.


Litteratura:
SKL 1, 47 s.; C. Walther, Johann A. und die Rohanschanze, en: TG, 1979, nr 2, 102-04; A. Reinle, Italienische und deutsche Architekturzeichnungen, 16. und 17. Jahrhundert, 1994, 165-357.

Adolf Reinle

lemma precedents Ardüser, HansArmada lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :