e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Confederaziun svizra Confisca  Confessiun retica La gronda affluenza da fugitivs religius tal., persequitads da l'Inquisiziun romana, e las activitads dals anabaptists e d'autras "sectas" refurmatoricas han sfurzà la Sinoda retica da declerar impegnativs ils princips da la baselgia evang. dal Grischun per mantegnair l'unitad ecclesiastica e confessiunala, tant pli che Pietro Paolo Vergerio pretendeva in'atgna sinoda per ils refurmads da lingua taliana. Il 1552 han Johannes Comander e Philipp Gallicius formulà la Confessiun retica («Confessio Raetica»), entrada en vigur il 1553 suenter esser vegnida examinada ed approvada da Heinrich Bullinger. Per vegnir recepids en la Sinoda retica avevan ils preditgants da signar quella confessiun. La Confessiun retica, remplazzada gia il 1566 da la Confessiun helvetica («Confessio Helvetica posterior») da Bullinger, cumpigliava 65 artitgels ed è vegnida publitgada pir il 1772 resp. il 1776 en la «Historia reformationis» da Petrus Dominicus Rosius a Porta. Las duas confessiuns èn vegnidas substituidas pli tard tras las uschen. Determinaziuns reglamentaras. Litteratura: E. Camenisch, Die Confessio Raetica, en: JHGG, 1913, 223-60 (versiun tud. da la C., 229-52); H. Berger, Bündner Kirchengeschichte, 2. part, 1986, 75-81. Adolf Collenberg  Confederaziun svizra Confisca  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: