Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents ConfiscaCongregaziuns lemma sequent

Confraternitads
Associaziuns da cartents (lat. confraternitates) renconuschidas da la Baselgia per la tgira dad ovras pietusas voluntarias ed activitads socialas caritativas, attestadas en Svizra dapi il 13. tschientaner. Las confraternitads laicas, naschidas en Svizra en il rom da la pietad dal pievel, èn sa sviluppadas a moda diversa d'ina regiun a l'autra. Ellas suttastevan al dretg canonic (ecclesiastic). En il temp medieval tardiv existivan a Glion trais confraternitads, numnadamain la confraternitad da Nossadunna, quella da s. Giatgen e quella da la Sontga Crusch. A partir dal 14. tsch. ha existì a Cuira ina confraternitad da S. Nicolai. Il 1465 èn attestadas las confraternitads dals chalgers, dals cuntschaders e dals mazlers ch'èn prob. las antecessuras da las mastergnanzas. Cun la Refurmaziun èn svanidas las confraternitads en las pravendas evangelicas. En las regiuns cat. han ellas puspè cuntanschì suenter ina crisa in'auta fluriziun en il temp baroc. Cuminaivel a tuttas confraternitads cat. era l'obligaziun da manar ina vita exemplarica. Il papa Clemens VIII aveva ordinà ellas, tenor il dretg canonic, tras la bulla «Quaecumque» (1604) ed impegnà a lur finamira religiusa. Las confraternitads e cumpagnias da caracter religius e scolastic, o.t. quellas en las pravendas dal Grischun pastoradas da chaputschins en il 17. e 18. tsch., èn alura daventadas ina part essenziala da la pietad populara catolica. Dal 17. fin il 20. tsch. han existì a Cumbel 14 confraternitads resp. uniuns da caracter religius. Suagnign era in ulteriur center da confraternitads. Ellas sa numnavan per regla tenor in misteri da cardientscha, in sontg u in pensum determinà. L'emprima confraternitad da la ductrina cristiana è attestada il 1629 a Vaz. Quellas da las pravendas pastoradas da chaputschins han suandà l'exempel da Vaz (Sumvitg 1690, Cumbel 1693, Sagogn 1725, e.a.). La confraternitad da S. Rusari è doc. a Vella en il 17. tsch. (ella ha procurà per il maletg gigantic da Lepanto) ed a Suagnign dal 1706-1962. Cumbel ha obtegnì il 1659 ina confraternitad dal Sontgissim Num ed il 1660 la confraternitad da Nossadunna Immaculata. A Suagnign ha existì a partir dal 1655 la confraternitad dal Sontgissim Sacrament cun comm. da l'entir Grischun Central, dal Plaun e da la Surselva. La cumpagnia da S. Francestg resp. il Terz Urden da S. Francestg (Terziars), resortì da quella confraternitad, è stada fitg derasada tr. il 17. e la mesadad dal 20. tschientaner. A Suagnign è stada activa dal 1715 al 1917 la confraternitad dalla tschinta da Nossadonna da la consolaziun cun comm. da l'entir Grischun cat. e perfin da la Vuclina. Al medem lieu è vegnida fundada il 1723 la confraternitad per ina buna mort. L'Illuminissem e las societads ed associaziuns naschidas en la segunda mesadad dal 19. tsch. han tschessentà fermamain las confraternitads. En connex cun la restauraziun interna da la Baselgia en il 19. tsch. han quellas survegnì anc ina giada in'impurtanza pli gronda sco instruments da la pastoraziun (promoziun da la vita religiusa tras uraziuns persunalas, devoziuns e processiuns). Confurm a las furmas da pietad dal temp èn vegnidas fundadas ulteriuras confraternitads, p.ex. quella dal Sontgissim Cor de Jesus (1874). Las tentativas da renovar las confraternitads, interprendidas a la sava dal 20. tsch., han gì mo in pitschen success.

 


Litteratura:
F. Maissen, Historia dalla pleiv da Cumbel, 1983, 106-15; Savognin, red. da J. Simonett, 1988, 187 s.; Churer Stadtgeschichte 1, 387 s.; HLS 2, 731-33.

Adolf Collenberg

lemma precedents ConfiscaCongregaziuns lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redaktion HLS, Hirschengraben 11, Postfach, 3001 Bern, tel. +41 31 313 13 30, E-mail: :