Logo und Banner  

Lexicon Istoric Retic (LIR)

Lemma
Chavazzin  

A
 B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z

stampa
lemma precedents Markoff, NicolaMarmels, de lemma sequent

Marmels, Conradin de
*ca. 1440, † 1518, da Murmarera e Cuira. Figl da Hans, chavalier, e dad Ursula n. NN. ∞ 1) Anna von Villenbach n. von Ems, 2) Barbara n. von Sax. Numnà Stelzfuss pervia da sia chomma-lain. Il 1484 ha M. obtegnì en feud da l'uvestg ils regals da chatscha e da las minieras en il Surses. Il 1491 è el stà marschal ereditar da l'uvestg da Cuira e da las claustras da Faveras, Mustér e Mariamunt, ultra da quai vizdum dals bains episcopals sin il Pass dal Set (ospizi da S. Peder). El ha possess ils dretgs e las entradas dal chastè-fortezza e dal signuradi de M. (Murmarera), d'ina curtis ad Alvaschagn e da la chasa dal chapitel a Cuira. Il signuradi da Razén, ch'el aveva survegnì en pegn, ha augmentà sia influenza dapi il 1483. Durant l'invasiun da la Vuclina (1486) è M. stà in dals chapitanis da las truppas grischunas ed in dals signataris da l'armistizi cun Milaun. Politicamain oscillava el tr. Milaun e l'Austria ch'han accordà ad el pensiuns. Suenter il passagi (tras barat) dal signuradi da Razén a l'imp. Maximilian (1497), ha M. represchentà pli fitg ils interess imperials. Uschia è el era s'opponì il 1497-98 a las allianzas da la LG e da la LCD cun ils Confederads. El è tuttina daventà il cumandant principal da las truppas grischunas (8'000 schuldads) en la Guerra svabaisa dal 1499. Cunter la voluntad dal cussegl da guerra ha el dentant negozià, ens. cun l'uvestg, cun l'inimi per in armistizi ch'avess signifitgà la capitulaziun dals subdits da la Chadè da Cuira visavi l'Austria. Ils Grischuns èn sa sentids tradids ed han mess M. temporarmain en fermanza. M. è uschia vegnì privà da sia rolla da manader politic e militar. En la Battaglia a la Chalavaina (1499) han auters chapitanis, sco Fontana e Capol, ma era ils figls da M., Rudolf e Hans, surpiglià il commando da las truppas. Sco arbiter en dretgiras da cumpromiss ed administratur dal signuradi da Razén ha M. gudagnà pli tard nova stima.


Litteratura:
A. von Castelmur, Conradin von M. und seine Zeit, 1922; Simmen, Wappen, 154-56.

Martin Bundi

lemma precedents Markoff, NicolaMarmels, de lemma sequent

pagina precedenta


© HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar
il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda
electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada.





Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: