e-LIR / Lexicon Assistenza e-LIR Contact Publicaziun Sponsurs	Lexicon Istoric Retic (LIR) Lemma Rumantsch Deutsch Italiano Chavazzin   A  B  C  D  E  F  G  H I  J  K  L  M  N  O  P  Q  R  S  T  U  V  W  X  Y  Z  Parpan Parsonz  Parpan, Ferdinand * 8-7-1902 a Paris, † 6-4-2002 a Paris, cat., da Vaz e Franzos. Figl d'in emigrant (terza generaziun), burgais d'onur da Vaz (1994). Domicilià a Paris. ∞ Marie-Madeleine n. Schreiber, da l'Alsazia. Emprendissadi da gravader 1915. Scolaziun da sculptur en lain 1920. P. ha lavurà en solitariadad ed è perquai restà "oublié de la gloire" (Lévêque) fin en ils onns 1980. Emprimas exposiziuns 1936. Numerus premis e Grand prix européen de la sculpture (1991). Societari dal Salon des Indépendants dapi il 1950. L'ovra artistica da P. è influenzada da l'impressiunissem e dal cubissem, ella resta però adina figurativa, includa tut ils materials e resumescha l'evoluziun da la sculptura figurativa. Ella cumpiglia l'art déco, influenzas africanas, l'art sacral e l'art cubistic. Serias renumadas: dunnas, animals ed instrumentalists. Onurà cun la Sala Ferdinand Parpan a Zorten (vischn. da Vaz), mantegnida da l'Associaziun internaz. dals amis da P. Ovras: Ferdinand P., sculpteur, 1990 (cun texts da J.-J. Lévêque); Exponats (ca. 740) en museums statals da la Frantscha e privats da Paris, Galérie Makassar/Paris; Museum da Vaz (expos. permanenta). Litteratura: J.-C. Hachet, Ferdinand P.: die Intuition der Formen, 2001 (cun reproducziuns da ca. 740 sculpturas); BJb, 2005, 69-76. Adolf Collenberg  Parpan Parsonz  © HLS: Tuts dretgs d’autur da questa publicaziun electronica èn tar il Historisches Lexikon der Schweiz, Berna. Per tut ils texts publitgads a moda electronica valan las medemas reglas sco per la publicaziun stampada. Redacziun LIS, Gerberngasse 39, Chaum postal 322, 3000 Berna 13, tel. +41 31 313 13 30, e-mail: